Entre la negociació i la unilateralitat

Entre dos aigües se seguirà movent la política catalana el curs que ve.

D’una part, la via de la negociació amb l’Estat, que és la preferida per ERC, a través de la taula de diàleg i de les comissions bilaterals. D’una altra, la unilateralitat, camí que ha trobat més veus a favor entre les files de JxCat.

La cita que marcarà cap a quin camí es decanta la política catalana del nou curs tindrà lloc d’aquí a poc més d’un mes, moment en què se celebrarà la segona reunió de la taula de diàleg que van pactar republicans i socialistes en el marc de la investidura de Pedro Sánchez, el gener del 2020, i que només s’ha convocat una vegada, a finals de febrer de l’any passat.

El vicepresident, Jordi Puigneró, de JxCat, ja va advertir la setmana passada que el marge de dos anys que li han donat al diàleg s’escurçarà si no hi ha avanços a la taula. ERC, en canvi, confia a poder acordar amb Madrid l’amnistia dels encausats i condemnats pel procés, així com un referèndum d’autodeterminació per a Catalunya.

Mentrestant, ja han passat dos mesos i mig des que Pere Aragonès va ser nomenat president, amb la qual cosa es va posar fi a una llarga etapa d’interinitat fruit de la inhabilitació de Quim Torra la tardor passada per haver desobeït la Junta Electoral.

La Generalitat afronta per al curs vinent el diàleg amb Madrid, els traspassos, la Covid, el Prat i els comptes

Republicans i juntistes tornen a governar en coalició, però intentant llimar asprors de portes endins, a través d’un “espai de coordinació, consens i direcció estratègica” integrat per partits i entitats independentistes per intentar reconstruir la unitat perduda després de l’1-O. Aquest és un dels reptes que, en relació amb el procés, afronta Aragonès.

Tanmateix, mentre la independència no arriba i s’ha de gestionar el dia a dia de l’autonomia, com s’ha indicat des de la Generalitat, l’estratègia del president passa també per buscar punts de trobada amb La Moncloa a fi de concretar cinquanta-sis traspassos reclamats per l’Executiu català. Ara bé, per no ser acusat des de les files independentistes de tornar a la política convergent, Aragonès ja ha deixat clar que els traspassos no poden ser “moneda de canvi” per renunciar a la independència.

De portes endins de Catalunya, a més, el president té a l’horitzó el repte d’aprovar els comptes de l’any que ve. Els comuns, després de l’anunci que el Prat s’ampliarà, es van descartar com a socis dels pressupostos. A més, haurà de gestionar els espeternecs de la cinquena onada de la pandèmia.

Rull creu que ERC i JxCat trobaran alternatives si el diàleg no avança Josep Rull, que era el conseller de Territori quan es va aplicar el 155 l’octubre del 2017, va assegurar ahir que entén les “cauteles” de dirigents de JxCat davant de la taula de diàleg entre el Govern espanyol i el de la Generalitat, i va defensar que, si aquest fòrum no dona resultats, tant ERC com els juntistes sabran detectar-ho i promoure alternatives.

“Si es veu que no s’avança i que al final pot acabar sent un anestesiant del projecte d’alliberament nacional, llavors crec que ho detectarem, els actuals dirigents d’ERC i JxCat ho percebran, i serem capaços de buscar una alternativa”, va afirmar en declaracions a Catalunya Ràdio. En aquest sentit, va assenyalar que el Govern de Pere Aragonès ha de tenir prou “maduresa” des del “respecte” i la “lleialtat mútua” de les formacions que l’integren “per veure si val la pena procedir” amb la taula o és millor buscar alternatives.

Rull, que va rebutjar polemitzar amb els republicans, va admetre que ell és escèptic amb els fruits que pugui donar el diàleg.