El fiscal insisteix a acusar de terrorisme tretze CDR i afirma que podien fabricar explosius

La Fiscalia de l’Audiència Nacional insisteix a acusar de pertinença a organització terrorista tretze membres dels CDR que van ser detinguts el 23 de setembre del 2019 en el marc de l’operació Judes. Així ho va confirmar ahir el Ministeri Públic després que la premsa de Madrid filtrés un escrit firmat pel fiscal Miguel Ángel Carballo.

En aquest document, en el qual Carballo s’adhereix al relat de la Guàrdia Civil partint d’unes proves a què la mateixa Audiència Nacional no va donar credibilitat, s’afirma que aquest grup d’independentistes tenia “dos laboratoris clandestins” per fabricar “explosius i substàncies incendiàries”.

En aquest sentit, Carballo manifesta que se’ls van confiscar una granada de morter i més d’un quilo de nitrat amònic, que és un ingredient imprescindible per fabricar amonal. El fiscal, a més, considera que aquests CDR eren una organització “clandestina i estable” que tenia per objectiu “dur a terme accions violentes o atemptats contra objectius prèviament seleccionats”.

La Fiscalia diu que els 13 CDR eren “molt radicals” i que tenien un “encàrrec” del suposat “CNI català”

Segons les tesis de la Fiscalia, els tretze CDR assenyalats per terrorisme eren “molt radicals” i havien rebut l’“encàrrec” de perpetrar “accions sensibles”. Tanmateix, el fiscal no revela per compte de qui suposadament actuaven i assenyala un altre grup indeterminat que denomina “CNI català”.

Carballo, d’altra banda, considera que van vigilar “instal·lacions policials” i van buscar a internet informacions sobre persones contràries a la independència i sobre un agent dels Mossos.

A més, Carballo dóna per acreditat que els tretze CDR disposaven d’un pressupost de 6.000 euros per preparar l’ocupació del Parlament de Catalunya. Finalment, considera que aquest grup formava part del “moviment secessionista” que havia “encarregat” als Bombers per la República “el servei d’ordre”.

Operació contra independentistes just abans de la sentència de l’1-O

Judes va ser el nom donat per la Guàrdia Civil a una operació que es va desenvolupar el 23 de setembre del 2019 i que va suposar la detenció de nou independentistes per terrorisme.

Els arrestos es van practicar a Mollet del Vallès, Sabadell, Cerdanyola del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda i Sant Pere de Torelló. Des de l’independentisme es va veure l’operatiu com un intent de desmobilització de cara a les previsibles protestes, que finalment es van produir, per la sentència del Tribunal Suprem contra la cúpula del procés per l’1-O.

I és que aquesta sentència va ser feta pública el 14 d’octubre de fa dos anys, menys d’un mes després dels arrestos. Tots els detinguts van quedar en llibertat provisional sota fiança entre el 20 de desembre del 2019 i el 10 de gener del 2020.