Aragonès afirma que la consulta sobre els Jocs d'Hivern servirà per conèixer "el suport i el consens" que té el projecte

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha assegurat que els avenços en la candidatura de Jocs d'Hivern Pirineus-Barcelona 2030 es faran comptant amb el consens del territori i que el procés de participació ciutadana determinarà quin és el suport que té el projecte. En aquest sentit, ha dit que aquest és "necessari" per poder-lo tirar endavant i ha insistit en el fet que s'aposta per un model sostenible i útil pel "desenvolupament integral" de les comarques pirinenques.

Pel que fa al desplegament territorial dels diversos departaments del Govern a l'Alt Pirineu i Aran, Aragonès ha afirmat que hi haurà una partida als pressupostos de 2022 per fer-lo efectiu, tot començant per aquelles àrees que presten serveis "a peu de territori". Aragonès ha dit que un cop manifestat l'interès per acollir uns Jocs d'Hivern al 2030, ara es comencen les converses amb el Comitè Olímpic Internacional (COI) per definir la candidatura.

El president del Govern ha dit que l'objectiu és millorar les infraestructures i comunicacions necessàries pel desenvolupament "global" de l'Alt Pirineu i Aran, tant des del punt de vista social com econòmic i ambiental. Així, ha recordat que amb aquest objectiu s'ha creat una taula institucional, la qual aglutina la participació del territori.

Finalment, ha dit que l'esdeveniment "pot ser una gran oportunitat" i que els beneficis que ha d'aportar no s'han de cenyir als 15 dies de durada dels jocs. Pel que fa al desplegament territorial del Govern, Aragonès ha reconegut que és una qüestió "pendent" des de fa molt temps i que, precisament, la pandèmia ha demostrat més encara la seva necessitat.

En aquest sentit, ha detallat que aquest serà més extens en funció de cada departament i els serveis que gestiona "a peu de territori". Així, ha posat com a exemples l'àmbit de les emergències o el de la salut, on recentment s'ha nomenat un nou gerent específic per a la regió sanitària pirinenca. També ha citat la necessitat de fer-ho en el cas de les conselleries d'Ensenyament o Acció Climàtica, entre d'altres.