Els EUA executen dos alts càrrecs del Daesh a l'Afganistan i inicien el replegament de tropes

L’Exèrcit nord-americà va efectuar ahir un atac amb drons contra dirigents de la branca afganesa del Daesh, com a resposta al mortífer atemptat de dijous als voltants de l’aeroport de Kabul. El Pentàgon, que en paral·lel va començar el replegament de les tropes de l’Afganistan, va confirmar la mort de dos alts càrrecs jihadistes en l’operació, que es va desenvolupar a l’est del país centreasiàtic. Un tercer dirigent del Daesh afganès va resultar ferit.

Així les coses, com ja va advertir el president dels Estats Units, Joe Biden, la rèplica al bany de sang provocat dijous pels jihadistes a l’aeroport de Kabul va consistir en una operació sense grans desplegaments militars. Amb un dron, els nord-americans van bombardejar el lloc on es trobaven els considerats com a “planificador” i “facilitador” de l’atac terrorista, que va acabar amb la vida d’almenys 171 persones. Un tercer objectiu va resultar ferit, i el Pentàgon va assegurar que no hi ha hagut víctimes civils.

Gairebé alhora, John Kirby, secretari de Premsa del departament de Defensa, va confirmar que les forces nord-americanes han començat a replegar-se. Va assegurar que el procés s’haurà completat dimarts, data assenyalada pels talibans perquè finalitzi la retirada de les tropes estrangeres presents al llarg de les dos últimes dècades al país. En aquest context, els nord-americans van destruir Eagle Base, l’únic centre d’operacions de la CIA que quedava a l’Afganistan. L’operació es va portar a terme per impedir que la informació que es custodiava a l’edifici acabés en mans dels talibans.

Amb tot, sobre els soldats occidentals que encara queden a l’Afganistan pesen “amenaces molt reals”, van avisar des del Pentàgon. Malgrat el perill d’atemptats, centenars de persones van tornar a aglutinar-se un dia més a fora de l’aeroport de Kabul a la recerca d’una oportunitat per sortir del país. També es van registrar protestes per denunciar el tancament de bancs a la capital afganesa. Els talibans han ordenat que reobrin, però van limitar la retirada d’efectiu a 200 dòlars.

Macron viatja a l’Iraq, que s’arroga el rol de mediador amb Occident

El primer ministre iraquià, Mustafa al-Kadhimi, va reivindicar ahir el seu nou paper com a mediador a l’Orient Mitjà en el marc d’una conferència que va organitzar a Bagdad i que va reunir líders de l’Orient Mitjà.

Com a mostra de suport hi va assistir també el president francès, Macron. “El rol històric de l’Iraq pot ser un dels pilars de l’estabilitat a la regió.

Hem establert una base sòlida per definir aquest paper, començant per negar-nos a utilitzar el territori del país com a escenari de conflictes regionals i internacionals o com a punt de partida per a l’agressió contra estats veïns”, va afirmar Al-Kadhimi, contraposant la seua situació a la de l’Afganistan.

Arriben a Itàlia i al Regne Unit els últims vols de repatriació

Després que divendres Espanya donés per conclosa la missió de repatriació des de l’Afganistan, ahir van fer el mateix Itàlia i el Regne Unit, davant la imminència del final del termini donat pels talibans perquè les potències estrangeres abandonin el país i també per alt risc de nous atacs terroristes a l’aeroport de Kabul.

Nick Carter, responsable de personal del ministeri de Defensa britànic, va qualificar d’“angoixosa” l’operació i es va felicitar perquè estigui arribant a la fi. El president francès, Emmanuel Macron, va indicar que el seu país ha tret de l’Afganistan 2.834 persones i que prepara noves evacuacions coordinades amb Qatar.

Aterren a Saragossa dos avions de les forces armades amb militars procedents de Dubai

D’altra banda, a Saragossa van aterrar ahir a la tarda dos avions de les forces armades amb militars procedents de Dubai, centre logístic de les repatriacions des de Kabul cap a Torrejón de Ardoz. Segons les últimes dades facilitades pel ministeri de la Seguretat Social, a Espanya han arribat en els últims dies 2.058 afganesos, dels quals 136 ja són a Catalunya. Cap, tanmateix, no ha estat acollit per ara a la província de Lleida, malgrat que diversos ajuntaments s’han ofert per rebre’ls.

La Justícia ha rebutjat peticions d’asil d’afganesos a Espanya

L’Audiència Nacional ha desestimat en els últims mesos recursos d’asil de ciutadans afganesos arribats a Espanya abans que el país fos pres pels talibans, en no acreditar una “persecució individualitzada” o risc de patir-la, per motius de raça, religió, nacionalitat, opinió política, pertinença a determinat grup social, de gènere o orientació sexual, segons les resolucions recollides al Centre de Documentació Judicial.

Els jutges consideren que per a aconseguir asil s'ha d'acreditar una "persecució individual"

Els magistrats contenciosos administratius subratllen la necessitat de reunir algun d’aquests requisits a títol personal per poder quedar-se a Espanya com a asilat. Aquests mateixos magistrats serien els encarregats de revisar, si n’hi hagués, els recursos contra resolucions del ministeri de l’Interior en relació amb els sol·licitants d’asil afganesos que han arribat durant els últims dies a Espanya fugint dels talibans.

Hi ha hagut casos, no obstant això, en els quals l’Audiència Nacional ha resolt a favor de concedir l’asil. Així va succeir el novembre del 2019, quan se li va concedir a un home afganès que temia “amb fonament” ser reclutat per la milícia talibana a causa que ja li havien demanat a la seua família que s’unís a la causa.