SEGRE

POLÍTICA

La Federació Llull defensa una aliança de televisions de parla catalana

Jordi Cuixart ha criticat que hi ha lleis estatals que impedeixen el desenvolupament del català

Jordi Cuixart.

Jordi Cuixart.SEGRE

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

La Federació Llull ha defensat una federació de les televisions dels territoris de parla catalana per a "prioritzar la creació de continguts de qualitat i ser competitius amb les exigències del mercat de la comunicació".

En declaracions als mitjans aquest dimarts després de reunir-se amb el president del Govern, Pere Aragonès, en el Palau de la Generalitat, el president de la federació, Jordi Cuixart, ha dit que hauria de ser "a l’estil de la Forta", la federació de televisions autonòmiques en l'àmbit estatal.

Segons la Federació Llull, que uneix a Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià i Obra Cultural Balear, és necessari "reconstruir l’espai comunicatiu", ja que certes televisions autonòmiques de Catalunya, Comunitat Valenciana i les Balears no emeten fora de les seues fronteres.

Cuixart ha citat que sí que s’emeten continguts produïts per les televisions autonòmiques, que les altres compren, i que "són de molta qualitat i tenen molta acceptació".

Al seu torn, el president d'Obra Cultural Balear, Josep de Lluís, ha apuntat que aprofundir en les relacions audiovisuals entre territoris "representa un mercat dels Països Catalans que pot ajudar a reactivar i enfortir un sector com l’audiovisual".

La presidenta d’Acció Cultural del País Valencià, Anna Oliver, ha comentat que "hi ha tres governs amb bona sintonia que poden permetre que la col·laboració social i cívica es traslladi a nivell polític".

SITUACIÓ DEL CATALÀ

Cuixart, si bé ha qualificat la situació del català a Catalunya de greu, ha dit que es nega a "fer un discurs derrotista", ja que segons ell, mai en la història dels territoris de parla catalana no hi ha hagut tanta gent preparada per parlar a l’esmentada llengua, fins i tot gràcies a les noves tecnologies.

No obstant ha criticat que hi ha "centenars" de lleis estatals que impedeixen el desenvolupament del català i que "la plurinacionalitat de l’Estat no està entesa com un valor afegit sinó com un destorb".

tracking