Nous atacs de l'EI contra l'aeroport de Kabul a hores del final de les evacuacions

La capital de l’Afganistan, Kabul, va patir ahir nous atacs que tenien com a objectiu l’aeroport, a tan sols unes quantes hores que conclogui el termini per a la retirada total de les forces estrangeres del país asiàtic i la fi de les evacuacions. La ciutat es va despertar amb el llançament de diversos projectils contra l’aeroport, disparats des de la part posterior d’un vehicle, en un atac que va ser reivindicat hores més tard per la branca afganesa del grup jihadista Estat Islàmic (EI).

Encara que no es van reportar víctimes mortals, algunes imatges que es van difondre a les xarxes socials i els canals de televisió locals van mostrar danys per les explosions que van afectar almenys un habitatge i un vehicle.

Els atacs d’ahir van tenir lloc després que la ciutat patís diumenge dos explosions més, una de provocada pel llançament d’un dron nord-americà contra un vehicle en el qual viatjaven suposats membres de l’EI i una altra per l’impacte d’un coet contra una casa. L’atac contra l’habitatge va causar almenys deu morts i cinc ferits, majoritàriament nens, va afirmar Hazrat Shah, un líder de l’àrea on es va produir el succés, que va detallar que “la família tenia alguns convidats a casa” quan va caure el coet.

L’aeròdrom es troba des de fa dies en alerta màxima, després que dijous passat un atemptat suïcida deixés almenys 170 morts i obligués diversos països a donar per concloses les operacions d’evacuació abans de la data límit. Ja abans de l’atac, els Estats Units havien rebut alertes d’“amenaces creïbles” contra l’aeròdrom, que des que els talibans van prendre el control total de l’Afganistan el 15 d’agost, ha concentrat milers d’afganesos que intenten fugir del país.

Malgrat els atacs, la Casa Blanca va assegurar que mantenia l’evacuació “sense interrupció”. Hores després, va anunciar el final de la seua missió militar a l’Afganistan, després de vint anys de guerra, amb la sortida dels últims avions amb tropes. D’altra banda, el Pentàgon investiga si 10 civils afganesos van morir diumenge com a conseqüència d’un atac nord-americà amb un dron a un suposat vehicle d’EI.

madrid

El ministre d’Afers Exteriors, la UE i Cooperació, José Manuel Albares, va assegurar ahir que el Govern “no es planteja reconèixer” el règim talibà, si bé sospesa la possibilitat de mantenir “contactes operatius” amb vista a poder continuar traient afganesos en perill del país. “El Govern no es planteja reconèixer el règim imposat per la força”, va afirmar rotund Albares en la compareixença extraordinària a la Comissió d’Exteriors del Congrés per donar explicacions sobre la crisi a l’Afganistan.

Ara, va afegir, el que s’ha de decidir és si es mantenen “contactes operatius” amb vista a poder seguir traient del país afganesos que van col·laborar amb Espanya, fer arribar ajuda humanitària per a la població i “garantir el respecte dels Drets Humans, en particular els de les dones i les nenes”.

Albares va insistir en la necessitat de no entrar en detalls respecte als esforços que ja s’estan realitzant per continuar traient afganesos en perill del país per motius de seguretat, i va assegurar que hi ha molts països que ja hi estan treballant.

El ministre va reconèixer que no va ser ben calculat el canvi de règim a l’Afganistan, però que “si hi va haver imprevisió, va ser del món, de la comunitat internacional”, i no només d’Espanya, per la qual cosa l’autocrítica la farà “al si de l’OTAN”.

D’altra banda, va dir que no entén entendre les crítiques del Partit Popular a l’operatiu d’evacuació quan “el que està en joc i segueix en joc és la seguretat i la vida dels espanyols i els seus col·laboradors”.

En aquest sentit, la portaveu d’Exteriors del PP, Valentina Martínez Ferro, va desqualificar la gestió del Govern en l’evacuació després de la presa de Kabul pels talibans i va subratllar que el desplegament de tropes no va respectar la llei, per la qual cosa va acusar l’Executiu d’“improvisació” i va precisar que l’operació només s’ha salvat gràcies a l’ambaixador espanyol, Gabriel Ferrán, que havia estat cessat pel Govern de Pedro Sánchez en vigílies de la crisi.

Per la seua banda, la ministra d’Igualtat, Irene Montero, va assenyalar que “totes les cultures i religions” tenen maneres “d’oprimir les dones” i de “disciplinar el seu cos” amb “diferents nivells de duresa”. “Passa a l’Afganistan, amb el dret a l’accés a una ocupació, a l’educació, a la salut, però també passa a Espanya amb taxes intolerables d’assassinats per violència masclista”, va declarar.

EUA i els seus aliats busquen coordinar els passos després de la retiradaEls ministres d’Exteriors dels EUA, França, Alemanya, Itàlia, el Regne Unit, Turquia i Qatar, a més de la UE i l’OTAN, van iniciar ahir una reunió virtual per coordinar els següents passos respecte a Afganistan després de la retirada de tropes. La trobada, encapçalada pel secretari d’Estat dels EUA, Antony Blinken, es produïa a tot just un dia de la fi de la seua presència militar al país. La Casa Blanca va subratllar que els participants, que va qualificar d’“aliats clau”, parlaran d’“un enfocament coordinat per als pròxims dies i setmanes” a l’Afganistan.