L'estiu acaba amb 191 morts a la carretera, la menor xifra de la història

L’estiu ha acabat amb 191 morts a les carreteres espanyoles, la xifra menys tràgica de morts des que existeix un registre de sinistralitat i malgrat que s’ha recuperat el nombre de viatges a nivells previs a la pandèmia de la covid, amb 90,8 milions de desplaçaments al juliol i agost.

Acompanyat pel director general de la DGT, Pere Navarro; el fiscal especial de Seguretat Viària, Bartolomé Vargas, i el general de Trànsit de la Guardia Civil, el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha presentat aquest divendres el balanç de sinistralitat de l’estiu, que deixa onze morts menys respecte a 2020 i 24 menys que el 2019, l’any de referència, doncs el passat va estar marcat per la pandèmia.

"No hem de caure en el triomfalisme: 191 de morts són molts, massa," ha deixat clar Marlaska qui, no obstant, ha reconegut que l’estadística "és menys dolenta" del que s’esperava.

Durant el juliol, amb 43,2 milions de viatges, es van registrar 95 accidents mortals amb 99 víctimes, la qual cosa situa aquest mes de 2021 com el millor juliol de la sèrie històrica en conte a sinistralitat. N’hi va haver 16 de morts menys que l’any passat i 18 menys que el juliol de 2019.

Mentrestant, en els 47,5 milions de desplaçaments que es van produir a l’agost van morir 92 persones en 83 accidents mortals, cinc més que l’any passat, si bé en cinc dies d’aquest mes cap persona no va perdre la vida a les carreteres espanyoles.

El titular d’Interior ha posat èmfasi que s’han recuperat els nivells del trànsit vacacional previ a la pandèmia, amb un augment del 9,6 per cent dels viatges respecte al període estival de 2020 i amb prou feines un 0,38 per sota dels que es van realitzar el 2019.

Els divendres han estat els dies de més trànsit durant l'estiu, i els dimarts els que menys. A més, el canvi de quinzena i el trasllat en algunes comunitats autònomes de la festivitat del 15 d’agost al dilluns 16 va fer que l’Operació Sortida del 15 d’agost fos la que més nombre de desplaçaments de llarg recorregut registrés, amb gairebé 7 milions.

"Cada dia tres ciutadans han perdut la vida a les carreteres", ha ressaltat Marlaska abans de reiterar que l’Executiu no admetrà "com un mal inevitable" les morts a la carretera. "Podem i les hem d’eliminar i confio en la col·laboració de tots els actors per aconseguir-ho", ha reiterat.

Les carreteres convencionals tornen a ser l’escenari de més sinistres mortals, en concret tres de cada quatre, on van morir 138 persones, en tant que en autovia se’n van registrar 53 de morts.

Les causes dels sinistres també són les habituals. Primen les sortides de via en la majoria de casos per excés de velocitat i els xocs frontals.

I encara que disminueixen en total les víctimes en el col·lectiu d’usuaris vulnerables un 30 per cent per la reducció de les morts de motoristes -48 morts, 21 menys que el 2019- i ciclistes -6 morts, quatre menys-, tant Marlaska com Navarro han mostrat la seua preocupació per l’augment de vianants morts, 23 persones, nou més que fa dos anys.

Per això, el titular d’Interior ha avançat que el departament analitzarà "en profunditat" els accidents dels vianants per adoptar mesures i plans complementaris per frenar aquesta sinistralitat que va suposar 10 atropellaments en autovies i 13 en vies secundàries.

El 83 % de víctimes van ser homes (158) i el 17 % dones (33), mentre que augmenten els morts a la franja d’edat entre 15 i 24 anys amb 32 morts, 9 més que l’any 2019. Així mateix, disminueixen els morts en la franja d’edat de més de 65 anys amb 30 morts, 5 menys que l’any 2019.

Marlaska ha lamentat que 1 de cada 4 morts en turisme i furgoneta no feia ús del cinturó de seguretat (25 de morts) i que, dels 2 nens morts, 1 no utilitzava cap accessori de seguretat.

Respecte als 6 ciclistes morts, 2 no portaven el casc. Tampoc no el portava 1 dels 48 motoristes morts.