SEGRE

JUSTÍCIA MONARQUIA

Fiscalia veu indicis de quatre delictes del rei emèrit pel cobrament de comissions il·legals

Blanqueig de capitals, contra la Hisenda pública, suborn i tràfic d'influències, i demana informació a Suïssa || El rei acusa el Ministeri Públic de vulnerar la seua presumpció d'innocència

El rei emèrit Joan Carles I, en una de les seues últimes aparicions públiques a Espanya.

El rei emèrit Joan Carles I, en una de les seues últimes aparicions públiques a Espanya.EFE/ZIPI/ARCHIVO

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

La Fiscalia del Tribunal Suprem sosté, segons una informació publicada ahir pel diari El Mundo, que Joan Carles I va cobrar “comissions i altres prestacions de similar caràcter en virtut de la seua intermediació en negocis empresarials internacionals” i adverteix de la possible comissió de quatre delictes: blanqueig de capitals, suborn, tràfic d’influències i contra la hisenda pública.

El diari ha tingut accés a la comissió rogatòria deslliurada pel tinent fiscal del Tribunal Suprem, Juan Ignacio Campos, a les autoritats suïsses, que, entre altres coses, mantenen oberta una investigació sobre la Fundació Zagatka, creada el 2003 per Álvaro Orleans-Borbón, cosí llunyà de l’emèrit, qui li va sufragar despeses com ara vols privats. Fonts de la Fiscalia van confirmar ahir l’enviament d’almenys tres comissions rogatòries a l’Oficina Federal de Justícia de Suïssa perquè li remetin les dades i comptes que hi hagi sobre la Fundació Zagatka en territori helvètic entre el 2016 i el 2019.

Les investigacions de la Fiscalia se centren en diversos fronts: el principal, el cobrament de 65 milions d’euros per presumptes comissions per les obres de l'AVE a la Meca, de les quals es va fer càrrec un consorci d’empreses i que el 2012 va donar a la que va ser la seua amiga íntima Corinna Larsen. La Fiscalia també indaga sobre si el rei Joan Carles I va ocultar fons en paradisos fiscals i si va rebre donacions no declarades, una cosa que estudia des que aquest va deixar de ser inviolable, quan va abdicar el juny de l’any 2014.

La Fiscalia ha requerit a la Casa Reial i a la justícia suïssa les dades i comptes financers de Joan Carles I

Hisenda va remetre ahir al palau de la Zarzuela dos requeriments per conèixer els pagaments que la Casa Reial hauria fet a l’emèrit des de la seua abdicació fins a l’any 2018, període en el qual va rebre una assignació anual de 198.845 euros. Vol comprovar si els pagaments coincideixen amb els ingressos pactats durant aquest període.

Després d’aquestes informacions, el monarca emèrit, a través del seu advocat, Javier Sánchez-Junco, va acusar la Fiscalia de trencar el principi de presumpció d’innocència a compte de la comissió enviada a Suïssa pels indicis de criminalitat deduïts per l’òrgan fiscal.

Així, Sánchez-Junco va advertir que les imputacions es realitzen “sense cap recolzament”, i va denunciar que “en vulnerar la presumpció d’innocència que empara tot ciutadà” es trasllada a l’opinió pública “valoracions i consideracions que perjudiquen greument el senyor Joan Carles”.

Marlaska titlla de preocupants les informacions sobre l’emèrit

El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, va titllar ahir de “preocupants” les notícies sobre el rei emèrit i va subratllar que Espanya és un Estat “en el qual tot ha de ser conegut i tot ha de ser investigat”. Va afegir que espera que la investigació que dirigeix la Fiscalia “arribi fins al final per aclarir els fets”.

Tant el portaveu PP, José Luis Martínez-Almeida, com la presidenta de Ciutadans, Inés Arrimadas, aposten per no fer judicis de valor sobre la situació judicial de l’emèrit i esperar que els tribunals es pronunciïn.

Per part de Vox, el seu portaveu parlamentari, Iván Espinosa de los Monteros, va acusar el fiscal d’actuar de manera “partidista” en aquest assumpte dins d’un procés de “demolició contra la corona”. Unides Podem va elevar les seues crítiques a la monarquia titllant-la de “vergonya internacional” i va catalogar l’emèrit de “rei pluriocupat” i “comissionista".

tracking