“Deixem enrere la por junts”

Els Estats Units van commemorar ahir el vintè aniversari d’una de les jornades més funestes de la seua història. L’11 de setembre de fa vint anys van morir gairebé 3.000 persones en els atemptats jihadistes perpetrats per dinou terroristes dividits en quatre comandos. Van segrestar sengles avions i en van estavellar dos contra les Torres Bessones de Nova York i un altre contra el Pentàgon. El quart, després d’un motí dels passatgers, es va precipitar sobre un camp de Pennsilvània. L’objectiu era el Capitoli nord-americà.

A dos dècades vista d’aquell dia negre, el president del país, Joe Biden, va fer una crida a la unitat dels ciutadans i a deixar enrere la por. “Per a mi, la lliçó principal de l’11 de setembre és que, quan som més vulnerables, en l’estira-i-arronsa que suposa tot allò que ens fa humans, en la batalla per l’ànima dels Estats Units, la unitat és la nostra fortalesa més gran”, va manifestar, i va subratllar que “no hem de tenir por”.

L’expresident Bush defensa actuar a l’interior i a l’exterior per acabar amb els extremistes

L’aniversari de l’11-S va arribar quan encara no fa ni un mes que els talibans, al punt de mira de l’administració nord-americana el 2001, van recobrar el poder a l’Afganistan. Tot plegat, mentre els soldats dels Estats Units i de la resta de potències occidentals abandonaven molt de pressa el país centreasiàtic.

Biden va assistir en persona als tres actes que es van celebrar en memòria de les víctimes, a Nova York, el Pentàgon i Shanskville, llocs en els quals es van perpetrar els atemptats. A la Gran Poma, centenars de familiars també es van congregar amb fotos dels seus éssers estimats, i molts altres no van poder accedir al recinte, que estava blindat per les forces de seguretat.

La jornada va ser assolellada, com la de l’11-S del 2001. Aquell dia, el Sol sobre Nova York es va enfosquir a causa de la polseguera que va aixecar l’ensorrament de les dos Torres Bessones, poc després que els avions les travessessin i les toquessin de mort. Amb Biden estaven els expresidents Barack Obama i Bill Clinton.

George W. Bush, mandatari nord-americà en el moment dels atemptats jihadistes i que va fer un discurs a l’acte commemoratiu celebrat a Shanskville, va apostar per lluitar contra els extremistes tant dins com fora de les fronteres dels Estats Units. Tot en un moment en què el país està donant per finalitzades les seues grans operacions a l’exterior.

Dotze hores que van canviar el món fa vint anys

Amb dotze hores n’hi va haver prou perquè el món experimentés un abans i un després. A les vuit del matí hora nord-americana s’enlairava des de Boston el vol 11 d’American Airlines, que immediatament va ser segrestat i quaranta-sis minuts després va xocar contra una de les Torres Bessones de Nova York. A dos quarts de nou de la tarda, el llavors president, George Bush, llançava un missatge des de la Casa Blanca.

Després de l’11-S, es va intensificar la seguretat als aeroports, es van desenvolupar sistemes de reconeixement i el Govern talibà de l’Afganistan, així com l’iraquià de Saddam Hussein van ser enderrocats.

Talibans, sobre l’11-S: “Va dur la misèria a l’Afganistan”

Després dels atemptats, el primer objectiu dels nord-americans va ser l’Afganistan, país que s’havia convertit en un santuari per als terroristes islamistes des que els talibans havien pres el poder el 1996. Mualim Ghaznawi, membre de la comissió de Cultura i Informació dels talibans, va dir ahir que els atemptats de l’11-S van suposar per al país centreasiàtic “misèria i crisi”.

“La invasió dels nord-americans després de l’11-S va provocar el col·lapse d’un sistema islàmic funcional que havia estat establert per lluitar contra la corrupció, injustícia i altres crisis socials”, va defensar.

Vint anys més tard, i amb els talibans acabats de restablir al poder, l’Afganistan es va despertar ahir amb la notícia de l’assassinat de Rohullah Azizi, germà de l’expresident afganès Amrullah Saleh i un dels líders de la resistència i la província del Panjshir, últim reducte fins fa pocs dies dels opositors al nou règim talibà.

Per la seua banda, l’enviat especial dels Estats Units per a l’Afganistan Zalmay Khalilzad, va agrair als talibans i a Qatar l’ajuda facilitada per dur a terme vols internacionals i evacuar més de 250 persones, entre les quals ciutadans nord-americans.