POLÍTICA EUROPA
El centreesquerra recupera el poder a Noruega
El bloc opositor aconsegueix un ampli triomf en les eleccions || Amb un 55 per cent dels vots, davant del 40% de la dreta
Els líders del Partit Laborista, exultants amb la victòria.
El bloc opositor de centreesquerra va aconseguir ahir un triomf rotund en les eleccions legislatives de Noruega que permet recuperar el poder al Partit Laborista vuit anys després i governar amb la seua fórmula preferida. Escrutat el 88%, l’oposició va obtenir més del 55% dels vots davant de tot just el 40% del bloc de dreta de la primera ministra conservadora, Erna Solberg, que governava des del 2013, confirmant el que anunciaven els sondejos des de feia mesos.
El Partit Laborista de Jonas Gahr Støre va mantenir la seua condició de força més votada, que ostenta des del 1924, però amb el 26,2% i 48 escons, una mica menys d’un punt percentual respecte als anteriors comicis del 2017 i un escó menys, el pitjor resultat en vuit dècades.
Tot Escandinàvia estarà governada per forces de tall socialdemòcrata després del gir noruec
La pujada del Partit Centrista, el que més va créixer en les eleccions, i del Partit d’Esquerra Socialista permetrà al Laborista, no obstant, sumar una majoria còmoda de 88 diputats, tres més dels necessaris, amb aquestes formacions i no dependre així de Roig, una amalgama de forces comunistes i socialistes, i els Verds. El triomf laborista suposa també que tot Escandinàvia estarà governada per forces de tall socialdemòcrata. Les quatre forces que van conformar el govern de Solberg la passada legislatura van perdre suports, cosa que es va traduir en un retrocés conjunt de més de vuit punts percentuals.
El Partit Conservador va perdre més de quatre punts i 9 escons per quedar-se en el 20,4% i 36 escons, però es va mantenir com el segon amb més suport electoral.
El xenòfob Partit del Progrés, en el govern des del 2013 fins al 2020, va perdre la seua condició de tercera força política, caient a l’11,7 (4,5 punts menys) i cedint sis diputats fins a 21.
El Partit Liberal va obtenir un resultat gairebé idèntic, amb el 4,4% i 8 diputats, mentre que el Democristià no superaria la barrera mínima del 4 per cent i perdria cinc escons, encara que en mantindria tres pel seu bon resultat en alguns districtes.
