Brussel·les presumeix de la gestió de la crisi sanitària i econòmica

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va afirmar ahir durant el Debat de l’Estat de la Unió, en què va fer balanç del seu segon curs de mandat polític, que els membres de la UE “podem estar orgullosos” de la resposta “unitària” pel que fa a la pandèmia del coronavirus, tant des del punt de vista de la resposta sanitària com de l’econòmica.

Això, va assegurar, ha permès al club comunitari trobar la seua “ànima”. A l’hemicicle del Parlament Europeu d’Estrasburg, la presidenta de la Comissió va recordar, en un to triomfalista, tots els assoliments de la campanya de la vacunació europea.

A la UE, el 72% de la població adulta ja està vacunada, malgrat que també va advertir contra la complaença.

Per això va anunciar que Brussel·les donarà abans de la meitat de l’any vinent 200 milions de dosis addicionals perquè la vacunació arribi als països més pobres. La política alemanya també va informar del llançament d’una nova agència per reaccionar contra les emergències sanitàries per a les quals la CE proposa dedicar 50.000 milions fins al 2027.

Von der Leyen també va reivindicar la resposta de la UE a la crisi econòmica provocada per la pandèmia i els reptes pendents per al futur. Va assegurar que Brussel·les “invertirà tant en la recuperació a curt termini com en la prosperitat a llarg termini” amb el fons Next Generation EU per “abordar assumptes estructurals” de l’economia. En aquest context, va citar la reforma laboral a Espanya, la de pensions a Eslovènia i la fiscal d’Àustria. En el capítol econòmic, va demanar un acord abans del 2023 sobre la revisió de les regles fiscals europees, congelades per primera vegada el 2020 per permetre la despesa pública per respondre a la crisi.

La CE vol, entre altres coses, crear un Erasmus per a ni-ni o

Entre la resta de propostes llançades ahir destaquen el projecte Alma, inspirat en l’Erasmus, però que oferirà la possibilitat de tenir experiències professionals en estats membres per als joves que no hagin cursat estudis universitaris, i la creació d’una llei europea de xips per crear un ecosistema de semiconductors i reduir la dependència tecnològica dels EUA i la Xina. Va destacar el compromís de començar a crear una defensa europea el 2022 i la predisposició de la UE a aportar 4.000 milions d’euros addicionals fins al 2027 en la lluita contra el canvi climàtic o una llei per abordar “els beneficis encoberts després d’empreses pantalla per lluitar contra l’evasió i el frau”.