POLÍTICA ELECCIONS
Set dies per a l'adeu de Merkel
Alemanya entra a la fase final de la campanya per a uns comicis federals que es perfilen de resultat incert. Després d’uns primers compassos de la contesa electoral favorables per als Verds, la situació va virar després cap a un triomf conservador i ara apunta que el socialdemòcrata Olaf Scholz, tret d’alguna sorpresa d’última hora, serà el nou canceller.
Res ha seguit el guió del que han estat les eleccions germàniques en l’anomenada era d’Angela Merkel, que la líder conservadora va guiar cap a la victòria el seu bloc, format per la CDU i els bavaresos de la CSU. Amb la designació al març d’Annalena Baerbock com a candidata dels Verds es va entreveure l’opció que a Merkel, després de 16 anys al poder, la succeís una altra dona, ara una ecologista. Els sondejos van disparar cap a la primera posició la representant d’un partit que en les anteriors generals, el 2017, va quedar en última posició entre les forces parlamentàries, amb un 8,9%.
Hauria estat una fita per a un partit que fins ara a escala federal només va aconseguir ser el soci minoritari en les dos legislatures del socialdemòcrata Gerhard Schröder al capdavant de la cancelleria. El seu auge, observat en successius comicis regionals, s’atribuïa que l’emergència climàtica és una de les grans preocupacions del ciutadà comú..
Merkel abandonarà el poder després de 16 anys exercint com a cancellera federal d’Alemanya
Tot això passava mentre el bloc conservador de Merkel s’enredava en un pols intern entre el centrista Armin Laschet i l’ala més dretana. Laschet va aconseguir la seua elecció com a líder de la CDU al gener, la qual cosa va seguir la seua designació com a candidat, després d’imposar-se al bavarès Markus Söder. La pugna interna va debilitar la coalició de la democràcia cristiana. Però l’“efecte Baerboc” es va dissipar enmig d’una sèrie de relliscades de la candidata, de la qual a més es destacava la seua nul·la experiència de gestió. El bloc de Merkel va començar a recuperar terreny. Fins que les devastadores inundacions de l’oest del país es van encebar en regions de Renània del Nord-Westfàlia, l’estat federat del qual Laschet és primer ministre. Van ressorgir els dubtes sobre la seua capacitat per afrontar la crisi, qüestionada ja en els moments més àlgids de la pandèmia. Més demolidor encara va ser un vídeo que es va viralitzar, en el qual apareixia rient a cor què vols en una visita a les zones afectades pel temporal.El tercer gir en els sondejos va venir de Scholz. El ministre de Finances, en la tercera posició a les enquestes durant mesos i candidat d’un Partit Socialdemòcrata (SPD) que semblava condemnat a enfonsar-se a mínims, va prendre ímpetu com a via continuista de Merkel, malgrat representar la formació rival. El ministre va destacar setmana a setmana a les enquestes. Laschet va passar al contraatac advertint que una victòria de Scholz implica el perill que el següent govern sigui un tripartit amb ecologistes i neocomunistes.
Les advertències sobre un front esquerrà no semblen haver fet efecte en l’elector. Més delicada per a Scholz serà la compareixença demà davant de la comissió parlamentària de Finances, després del registre de fa una setmana al seu departament en relació amb una investigació sobre blanqueig de capitals.
L’acompanyarà també divendres a Munic, en un acte amb la CSU bavaresa. Dissabte, vigília dels comicis, llançarà un altre missatge de suport des d’Aquisgrà, la ciutat natal del candidat a succeir-la. I tot plegat amb la finalitat d’evitar un tripartit amb els neocomunistes al Govern federal.
La cancellera entra en campanya per salvar els seusMalgrat haver-se mantingut al marge de la contesa electoral fins a l’últim moment, l’encara cancellera alemanya, Angela Merkel, ha entrat de ple a la campanya per intentar salvar els mobles de la CDU, que podria anar-se’n a l’oposició per primera vegada en més de quinze anys. Així, durant aquesta setmana que ve, Merkel acompanyarà Lascheta Stralsund, la ciutat bàltica on la dirigent germànica, que ja no es presenta, va tenir el seu districte electoral.