RÚSSIA POLÍTICA
El partit del Kremlin guanya i els comunistes pugen en les eleccions
Segons els primers resultats en uns comicis russos pràcticament sense l'oposició
Un home emetent ahir el seu vot en un col·legi rus.
El partit del Kremlin, Rússia Unida, va guanyar ahir les eleccions a la Duma o cambra de diputats davant dels comunistes, que millorarien els seus resultats, segons les primeres dades oficials anunciades per la Comissió Electoral Central (CEC). La majoria de candidats de l’oposició radical al Kremlin no van poder participar en els comicis a causa de diferents traves, des d’acusacions d’extremisme fins a la possessió d’actius a l’estranger.
Després de l’escrutini del 12,25% dels vots, la formació oficialista sumaria el 4% dels vots davant del 24,4% del Partit Comunista de Rússia en els comicis legislatius celebrats els últims tres dies. Al tancament d’aquesta edició estava encara en lliça si Rússia Unida renova la majoria constitucional –més de 300 dels 450 escons– a la Cambra Baixa del Parlament rus.
El 2016 els oficialistes van aconseguir més del 54,20% dels vots, la qual cosa els va permetre sumar 334 escons i aprovar lleis sense la necessitat de pactar amb l’oposició sistèmica al Parlament.
La meitat dels escons es reparteixen per llistes de partits, però l’altra meitat per circumscripcions majoritàries, on els candidats oficialistes parteixen amb avantatge.
Segons aquestes dades oficials, a la Cambra Baixa entrarien cinc partits davant dels quatre de la legislatura anterior: els oficialistes i comunistes, el Partit Liberal Democràtic de l’ultranacionalista Vladímir Zhirinovski (9,30%); el partit de nou encuny Gent Nova (7,59%); i els socialdemòcrates de Rússia Justa (6,86%).
A la part europea del país, els comunistes van denunciar el frau en diverses regions del país, des de la part europea a Sibèria i el Llunyà Orient, i van exigir la persecució penal dels “falsificadors”. Tant la CEC com el ministeri de l’Interior van restar importància a les infraccions, adduint que no influeixen en el resultat final. La CEC va reconèixer només una dotzena de casos de farcit d’urnes i va anunciar l’anul·lació de més de 8.500 vots, la qual cosa va provocar la indignació de l’oposició.
Els observadors independents i l’oposició extraparlamentària liderada per l’empresonat Aleksei Navalni van denunciar nombrosos casos de frau en el vot electrònic (2,6 milions d’electors) i a domicili, i també la votació forçosa de militars i empleats del sector públic.
