Merkel diu adeu després de vora 20 anys al capdavant d'Alemanya

Alemanya vota avui el que serà el primer Govern sense la presència d’Angela Merkel, que ha estat al capdavant del país gairebé dos dècades. La mandatària diu adeu a 16 anys al capdavant de la cancelleria alemanya deixant un llegat en què destaca la seua implicació i lideratge per tirar endavant el projecte europeu, que s’ha enfrontat a grans reptes durant aquesta última dècada.

La primera gran crisi que Merkel va afrontar va ser la financera del 2008. En aquell moment va assumir el lideratge i va condicionar l’ajuda als països amb problemes financers a una dura recepta d’austeritat i reformes que va provocar el desacord amb els seus socis més dèbils.

El 2015 la Unió Europea va haver de fer front a una nova crisi, aquesta vegada de refugiats. Sense ser una europeista emocional ni entusiasta com alguns dels seus antecessors, Merkel va ser de les impulsores de les quotes de repartiment de refugiats entre els Vint-i-set.

Alemanya va obrir la porta a més d’un milió de refugiats sirians i la seua defensa de les quotes la va confrontar amb els països més contraris a la immigració com Hongria i Polònia.

Un any després s’obria una nova crisi al bloc comunitari pel Brexit i en els seus dos últims anys de mandat va arribar la provocada per la Covid, en què va lluitar per tirar endavant el paquet d’ajuts econòmics europeus.

Amb tot, la mandatària, que a més de deixar el Bundestag posarà també final a una vida política que va enlairar-se quan va assumir el comandament de la CDU l’any 2000, ha estat lloada i criticada a parts iguals durant els quatre mandats.

Segons Sophie Pornschlegel, una experta del European Policy Centre, Merkel s’ha caracteritzat per ser pragmàtica i capaç de projectar estabilitat, però també ha estat criticada per la seua falta d’ambició, ja que algunes persones pensen que no ha fet prou en temes clau com la lluita contra el canvi climàtic o l’estat de dret de la UE.

A més de deixar el càrrec com a cancellera, Angela Merkel també deixarà enrere la vida política

Malgrat tot, Merkel, que ara diu es dedicarà a dormir i passejar per la natura, serà recordada pel llegat que deixa en la política alemanya, però sobretot a l’europea. A més, hi ha tota una generació, la que avui podrà exercir per primera vegada el seu dret a vot, que no ha viscut en una Alemanya sense Angela Merkel.

Els candidats proven d’esgarrapar vots en uns comicis disputats

Els candidats a succeir Angela Merkel al capdavant del Bundestag esgotaven ahir els últims minuts de campanya, ja que a Alemanya no hi ha jornada de reflexió, per intentar captar els vots del gran percentatge d’indecisos.

I és que les enquestes pronostiquen un empat tècnic entre els socialdemòcrates (SPD) capitanejats per Olaf Scholz i els conservadors (CDU) d’Armin Laschet. Uns 60,4 milions de ciutadans estan cridats a anar avui a les urnes per decidir qui guiarà l’era post-Merkel, que ahir va estar acompanyant i va demanar el vot per al seu successor “natural”, Laschet.

L’escenari que s’obre després d’aquests comicis és bastant ampli, ja que tot sembla preveure que guanyi qui guanyi esperen mesos de dures negociacions per intentar formar una coalició. Olaf mira de reüll cap als Verds, mentre que els conservadors aposten més per pactar amb els liberals.