Aragonès condiciona la negociació amb l'Estat a la fi de la repressió
El president anuncia la gratuïtat de P2, una nova regulació sobre energies renovables i un pressupost amb 3.500 milions d'euros més
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha dedicat gran part del discurs al seu primer debat de política general a parlar de la taula de diàleg i de la negociació amb l'Estat. Així, Aragonès ha tornat a cridar a "no desaprofitar l'oportunitat històrica" i "no posar traves" al procés. En aquest sentit, però, ha volgut avisar que calen "passos decisius també per part de l'Estat", i ha reclamat que acabi "amb la repressió" si realment vol dialogar. "És el primer pas per negociar és acabar amb la repressió", ha dit, condicionant així la taula de diàleg i avisant que sense això "serà molt difícil parlar de res". Al sobiranisme, a més, li ha demanat "unitat d'acció" i que "aparqui el tacticisme" per a reforçar la taula de diàleg.
D'altra banda, Aragonès ha anunciat la gratuïtat de l'accés a l'escola bressol, vigent a P2, a partir del curs vinent. Durant el discurs al debat de política general d'aquest dimarts, al ple del Parlament, Aragonès també ha exposat una nova regulació sobre energies renovables. A més, el president ha explicat que el pressupost de la Generalitat pel 2022 comptarà amb 3.500 milions d'euros més respecte el vigent, del 2020. Aragonès ha subratllat la importància dels recursos europeus React per permetre aquest increment. De cara als comptes de l'any que ve, el cap del Govern també s'ha compromès a destinar-hi 80 milions a "reforçar i transformar" la xarxa de salut mental, sobretot la infantil i la juvenil.
Aragonès també ha avançat que el Govern elaborarà l'avantprojecte de llei integral de memòria democràtica de Catalunya, i que treballarà per convertir la Prefectura Superior de Policia de la Via Laietana en un centre d'interpretació de la memòria i de denúncia del franquisme. "Durant molts anys, l’edifici de la Via Laietana va esdevenir un espai on la duresa de la dictadura franquista es va manifestar amb més cruesa, on es torturava i es reprimia la dissidència política, i no pot caure en l’oblit", ha argumentat.
El president ha subratllat que l'edifici "no és un símbol democràtic", i ha remarcat que el Govern treballarà perquè sigui un espai que simbolitzi la memòria democràtica: "Les tortures no han de tornar a passar enlloc ni contra ningú", ha asseverat.
D'altra banda, el cap de l'executiu ha confirmat que el pressupost destinat a Cultura serà del 2% al finalitzar la legislatura. A més, Aragonès també ha parlat de la polèmica ampliació de l'aeroport del Prat, i ha tornat a exigir el traspàs de la gestió de la infraestructura, així com la dels aeroports de Girona i Reus.
El president considera que ha de ser Catalunya qui decideixi el model aeroportuari i productiu que cal com a país. En aquest sentit, Aragonès ha lamentat que la posició del govern espanyol hagi estat "situar un ultimàtum" sobre el futur aeroportuari català, impedint així que el futur dels aeroports de Catalunya es pogués "concretar" de forma "consensuada" entre totes les administracions del país. "Seguirem treballant en el nostre propi model", ha afirmat.
2022: Consulta sobre els Jocs d'Hivern
En un altre àmbit, Aragonès també ha anunciat que la consulta sobre la candidatura dels Jocs Olímpics d'Hivern Pirineus-Barcelona es farà l'any que ve. El president s'ha compromès a desenvolupar una "estratègia de dinamització" dels municipis del món rural que permeti "enfortir les potencialitats dels territoris" i "mitigar les desigualtats territorials", així com el despoblament de les zones de muntanya.
Aragonès entén la candidatura dels Jocs Olímpics d’Hivern com una "oportunitat" en un marc ecològic, social i econòmic sostenible, a partir d’un ampli consens social, territorial i polític, i amb el compromís d’impulsar una consulta al conjunt de la ciutadania del Pirineu. "Ha de ser possible fer els Jocs d’Hivern amb aquests criteris, adaptant-nos als reptes globals que tenim plantejats", ha subratllat.
La candidatura dels Jocs d'Hivern és una "línia vermella" de la CUP de cara als pressupostos de la Generalitat per al 2022. Els anticapitalistes s'hi oposen, així com també rebutgen l'ampliació de l'aeroport del Prat.