El Tribunal de la UE tomba els acords d'Europa i el Marroc

El Tribunal General de la Unió Europea va estimar aquest dimecres els recursos del Front Polisario contra l’acord entre la Unió Europea (UE) i el Marroc que va mantenir preferències aranzelàries comunitàries als productes d’origen marroquí, i contra el seu acord de col·laboració de pesca sostenible, però va rebutjar la seua reclamació sobre el repartiment de possibilitats pesqueres.

A més, la cort, amb seu a Luxemburg, va decidir mantenir els efectes d’aquestes decisions durant "un cert període de temps", a fi de "preservar l’acció exterior de la Unió i la seguretat jurídica dels seus compromisos internacionals". El tribunal europeu, les decisions del qual poden recórrer qualsevol de les parts en un termini de dos mesos, va declarar així mateix inadmissible el recurs del Front Polisario contra el repartiment de les possibilitats de pesca en virtut de l’acord de col·laboració pesquera amb la UE, per considerar que no l’afecta directament.

El TGUE resol així els tres recursos de nul·litat interposats pel Polisario contra altres tantes decisions del Consell de la UE (que representa als seus 27 Estats membres) de modificar el gener de 2019 dos protocols de l’acord d’associació i lliure comerç de productes agrícoles entre la UE i Rabat, de firmar al març del mateix any un acord de pesca sostenible i, finalment, contra el Reglament sobre el repartiment de les possibilitats de pesca en virtut d’aquest segon pacte, ja que aquest inclou caladors en aigües del Sàhara Occidental on tenen dret a pescar 128 vaixells europeus (93 espanyols).

En primer lloc, el Tribunal General va rebutjar l’argument del Consell que el Front Polisario no té personalitat jurídica com per tenir capacitat processal, en considerar que gaudeix de reconeixement a nivell internacional com a representant del poble del Sàhara Occidental i que recórrer davant d’aquesta cort per defensar el dret a l’autodeterminació del poble del Sàhara Occidental.

En segon lloc, el Tribunal va considerar que en la mesura que els acords controvertits s’apliquen expressament al Sàhara Occidental, sí com, pel que respecta al segon d’aquests acords, a les aigües adjacents a aquest, afecten al poble de l’esmentat territori i requerien que s’obtingués el seu consentiment. Així, va concloure que les decisions impugnades tenen efectes directes sobre la situació jurídica del Front Polisario en la seua qualitat de representant d’aquest poble i de part en el procés d’autodeterminació de l’esmentat territori.

Finalment, el Tribunal General va subratllar que, tocant a la seua aplicació territorial, la posada en pràctica dels acords controvertits té un caràcter purament automàtic i no deixa cap facultat d’apreciació als seus destinataris. A finals de 2015, el TJUE va anul·lar l’acord comercial firmat el 2012 entre Brussel·les i Rabat, que permetia al Marroc vendre a la UE els seus productes agrícoles, inclosos els del Sàhara Occidental, ja que la sobirania del país sobre aquesta antiga colònia espanyola no estava reconeguda per la Unió ni per l’ONU, segons la cort.

Però, un any més tard, el tribunal amb seu a Luxemburg va permetre a la UE aplicar l’acord amb la puntualització que el Marroc no podria exportar productes sahrauís amb denominació marroquina perquè el Sàhara Occidental no pertany al Marroc. A començaments de 2018, dos anys després, el TJUE es va pronunciar sobre l’acord de pesca entre el club comunitari i el regne alauita, i va incidir en el mateix argument: que aquest pacte no es pot aplicar al Sàhara Occidental en considerar que no forma part del Marroc.

Per superar aquest escull, la Comissió Europea va realitzar consultes amb associacions de la societat civil al Sàhara Occidental sota control del Marroc amb l’objectiu de garantir que l’acord de pesca repercutia positivament al territori, en les quals no va participar el Front Polisario, però que es van considerar representatives i favorables. A finals de 2018, el Consell va aprovar un nou acord de pesca, que va ser ratificat a començaments de 2019 per l’Eurocambra i que va permetre als vaixells europeus tornar a pescar als caladors del Sàhara Occidental, la qual cosa reporta al Marroc uns 50 milions d’euros anuals.

En tot cas, el Tribunal General ha afirmat avui que no pot considerar-se que les gestions empreses per les autoritats de la Unió abans que se celebressin els acords controvertits permetessin obtenir el consentiment del poble del Sàhara Occidental respecte dels esmentats acords.