INFRAESTRUCTURES POLÍTICA
L'ampliació del Prat haurà d'esperar almenys cinc anys
La Moncloa aprova el nou pla aeroportuari 2022-2026 sense incloure la inversió || El Govern rebutja pressions i la CEOE critica que es deixin escapar oportunitats
Un avió enlairant-se des de l'aeroport del Prat.
El Consell de Ministres va aprovar ahir el Document d’Ordenació i Regulació Aeroportuària (DORA), el pla que fixa les línies mestres per al sector aeroportuari espanyol entre 2022 i 2026, sense que en el text s’inclogués l’ampliació del Prat. Així, l’extensió de la tercera pista de l’aeroport de Barcelona, en la qual es pensaven invertir 1.700 milions d’euros, haurà d’esperar almenys cinc anys més.
El Govern central va suspendre la inversió a aquest projecte després que el Govern, arran de diverses discrepàncies entre ERC i Junts, assegurés que no donarien suport a l’ampliació si no es respectava l’espai natural de la Ricarda, protegit per la xarxa europea Natura 2000. Malgrat tot, hi haurà diners per al Prat i altres aeroports catalans. Però el document es limitarà a les inversions ordinàries ja previstes per a la millora i manteniment, uns 250 milions d’euros, en cinc anys, dels 2.250 previstos en el pla. La nova inversió, en canvi, sí que inclou una partida per a l’ampliació de l’aeroport madrileny de Barajas.
Malgrat que alguns grups, com el PDeCAT, continuen pressionant i que dilluns es va aprovar al Congrés una proposició no de llei per demanar que es continuï negociant l’ampliació del Prat, des de la Generalitat van insistir que aquesta només es durà a terme seguint criteris mediambientals i sense tocar la Ricarda.
Per la seua part, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va assegurar ahir en el debat de política (més informació a la pàgina 17) que el Govern treballarà en el seu “propi model” aeroportuari.
Davant de la situació, el president de la CEOE, Antonio Garamendi, va censurar l’Executiu per desaprofitar l’ocasió i va insistir que la inversió és “clau” per a la recuperació, ja que “crea riquesa i llocs de treball”. Per a ell, és desastrós que a causa de “desacords” s’hagi deixat escapar l’oportunitat de crear 300.000 llocs de treball i un impacte de 5.000 milions d’euros en el PIB català. El president de la patronal també va criticar els “impostos ideològics” de Catalunya, com el de successions o el de patrimoni assegurant que a causa d’això la Generalitat “posa en un pou el motor econòmic d’Espanya”.
