Aragonès demana unitat en el quart aniversari de l'1-O i diu que "Catalunya tornarà a votar"
Els membres del Govern, encapçalats pel president, Pere Aragonès, en la declaració institucional amb motiu de l'1-O quatre anys després, a l'exterior de la seu dels Serveis Matrius del CatSalut.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha cridat aquest divendres a la unitat dels partits independentistes i ha demanat de nou un referèndum com la solució al conflicte: "Catalunya tornarà a votar". Ho ha dit en la declaració institucional del Govern amb motiu del quart aniversari de l’1-O al recinte de la Maternitat de Barcelona, on es va votar el 2017, acompanyat de tots els membres de l’Executiu català.
Aragonès ha reafirmat el compromís de l’Executiu català amb la negociació amb el govern espanyol sense renunciar a res: "Aquest Govern es declara hereu de l’1-O i es compromet a continuar el camí cap a la independència".
"En primer lloc, forçant una negociació amb l’Estat espanyol. Però no només això, sense renunciar a res. Aquest Govern es declara orgullós del referèndum de l’1-O i es conjura a treballar per fer possible la culminació de la independència de Catalunya", ha conclòs.
Aragonès ha dit que quatre anys després és el moment de "continuar estirant aquesta força, aquesta energia que ho podia tot per culminar el camí a partir d’ara", i aprofitant tots els recursos i les oportunitats que hi hagin.
Així, ha insistit que, per a ell, el referèndum és la solució inevitable al conflicte català i perquè Catalunya torni a votar ha cridat a recuperar l’esperit de l’1-O: "Constatant que quan treballem junts, quan aconseguim la comunió dels primers dies d’octubre, aquest país és imparable".
EL REFERÈNDUM ÉS "INEVITABLE"
El cap de l’Executiu ha defensat que l’1-O va ser possible gràcies al consens entre els partits polítics independentistes, els moviments socials, les institucions i la ciutadania, i creu que aquest és l’aprenentatge que s’ha d’extreure: "Avancem quan coincidim en un objectiu. Només avancem quan generem grans consensos".
En aquest sentit, ha subratllat que aquests consensos ara mateix passen per l’amnistia i un referèndum d’autodeterminació: "Això és el que defensa Catalunya, la proposta inevitable si es vol resoldre el conflicte polític".
Aquesta crida a la unitat arriba el dia després que els partits independentistes hagin escenificat les seues discrepàncies estratègiques en el Debat de Política General al Parlament, en el qual es va rebutjar celebrar un referèndum en aquesta legislatura, com demanava la CUP, amb l’abstenció d’ERC i el vot en contra de Junts, i el partit de Carles Puigdemont es va abstenir en una proposta dels republicans de suport a la taula de diàleg, que va tirar endavant amb el vot del PSC i comuns.
El president català ha defensat l’1-O com un punt d’inflexió en la història de Catalunya: "És un punt de no retorn", i ha reivindicat que, segons el seu parer, aquell dia la població catalana es va reafirmar en la seua sobirania, la defensa de la democràcia i va decidir que tenia dret a decidir el seu futur a les urnes.
"La resposta de l’Estat va ser la violència, la repressió, la judicialització, la presó i un exili forçós. La impotència de l’Estat es va traduir en cops de porra contra la ciutadania que volia votar", i ha afirmat que, malgrat això, la ciutadania no es va aturar.
JORDI PUIGNERÓ
L’inici de la declaració ha estat llegida pel vicepresident de la Generalitat, Jordi Puigneró, que ha erigit l’1-O com "el moment fundacional de la república catalana". "La llavor de la victòria i de la nostra llibertat. Un acte democràtic sense precedents, que es va fer malgrat un Estat obsessionat en impedir-ho. Un Estat que va subestimar la força del poble de Catalunya, reforçat per les conviccions democràtiques pels anys i per les lluites,", i ha recordat la il·lusió, l’orgull, la determinació i el sentiment de poble que, segons el seu parer, es van viure fa quatre anys.
L’acte s’ha celebrat al recinte de la Maternitat de Barcelona malgrat que en un inici el Govern preveia fer-ho a l’Escola Industrial, però la Diputació de Barcelona va declinar la petició de la Generalitat en no veure convenient utilitzar un espai administratiu per fer una activitat que no sabien "exactament de què es tractava" ja que el Govern no havia especificat per a què realitzaven la reserva, segons va explicar la presidenta de la institució, Núria Marín.
