Lituània, Suïssa i Bèlgica rebutgen extradir Carles Puigdemont

Suïssa va informar Espanya que el 2018 i 2019 rebutjaria entregar l’expresident Carles Puigdemont si entrava al país al considerar que els fets que pesen sobre ell en l’ordre de detenció i entrega dictada pel Tribunal Suprem “no constitueixen un delicte extradible segons el dret suís” i que més aviat “semblen ser un delicte polític”.

En aquest mateix sentit s’han pronunciat també països com Bèlgica, Lituània, Àustria o Alemanya, segons consta en diversos documents del Suprem i la de la Unitat Oficina Sirene publicats per elMon.cat i Vilaweb.

El pronunciament de Suïssa del 2018 respondria al moment en el qual el jutge del procés, Pablo Llarena, va dictar la primera ordre de detenció contra ell. En aquella ocasió, el país alpí va reclamar a Espanya que presentés “una descripció més precisa dels fets” que se li atribueixen, en considerar que, amb la informació facilitada, no es donava la condició d’urgència per a la seua entrega.

La segona negativa va tenir lloc el dia que el Suprem va dictar la sentència contra els líders de l’1-O i Llarena va emetre una nova ordre de detenció.

Suïssa llavors va al·legar que “els fets descrits no constitueixen un delicte extradible, segons el dret suís”, ja que semblaven “un delicte polític”. Aquestes negatives donen oxigen a l’expresident de cara a dilluns davant del Tribunal d’Apel·lacions de Sardenya que ha de decidir sobre la seua extradició.

Davant d’aquesta possibilitat, Puigdemont ja ha demanat al Tribunal General de la Unió Europea que li torni la immunitat com a eurodiputat.