El Constitucional avala per unanimitat la condemna d'Artur Mas per la consulta del 9N
L'expresident de la Generalitat Artur Mas en una imatge d'arxiu.
El Ple del Tribunal Constitucional ha rebutjat per unanimitat el recurs de l’expresident de la Generalitat de Catalunya Artur Mas, condemnat a un any i un mes d’inhabilitació i a 36.000 euros de multa per desobediència greu al Constitucional en la consulta del 9N de 2014. Fonts jurídiques han avançat a Efe el fallo de la sentència, el contingut de la qual es coneixerà en els propers dies, que esgota el recorregut judicial de Mas a Espanya i obre la porta a què recorri davant del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).
Els magistrats recolzen així la sentència del Suprem que va rebutjar tots els arguments de l’expresident, que va invocar els seus drets constitucionals a la participació i a la llibertat ideològica i d’expressió a la recerca de la seua absolució. Va al·legar que la seua condemna va vulnerar fins cinc preceptes constitucionals i que el TSJC va errar en la valoració d’algunes proves, no va practicar una sèrie de diligències sol·licitades en temps i forma i va incórrer en una sèrie de contradiccions, arguments desestimats pel Suprem i també pel Constitucional.
Artur Mas, president del Govern en aquella època, va ser condemnat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a dos anys d’inhabilitació, la pena màxima per desobediència, en considerar que va desobeir el Tribunal Constitucional, que havia declarat il·legal la consulta independentista del 9 de novembre de 2014. No obstant, el Tribunal Suprem el va rebaixar a 13 mesos en equiparar-lo amb la condemna de l’exconseller de Presidència i exdiputat de PDeCAT Francesc Homs, jutjat directament per l’alt tribunal com a aforat per la seua condició de diputat nacional. El mateix va passar amb l’exvicepresidenta Joana Ortega, que el Suprem va baixar d’un any i nou mesos a nou mesos i a l’exconsellera de Enseñanza Irene Rigau d’un any i mig a sis mesos.
L’execució de la sentència de Mas va començar el 23 de gener de 2019, per la qual cosa la seua inhabilitació va culminar el 23 de febrer de 2020. Des d’aleshores és lliure de tornar a l’arena política.
