CONFLICTE DIPLOMÀCIA
Brussel·les usarà tot el seu poder per respondre al pols de Polònia
Després de sentenciar el TC polonès que la llei nacional està per sobre de l'europea
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va avisar ahir que utilitzarà “tots els poders” al seu abast per garantir que Polònia respecta la supremacia del dret de la Unió Europea. L’endemà que el Tribunal Constitucional d’aquest país dictaminés que la seua Carta Magna està per sobre de la legislació del bloc comunitari, el cap de l’executiu europeu va expressar “profunda preocupació” per aquesta decisió i va explicar que ha encarregat als seus serveis jurídics que analitzin “a fons i amb rapidesa” la sentència per decidir com reaccionaran.
Von der Leyen va recordar que els tractats europeus són “molt clars” quant al fet que les sentències del Tribunal de Justícia de la UE són vinculants per a les autoritats de tots els estats membres, inclosos els tribunals nacionals, i que “el dret de la UE té primacia sobre el dret nacional, incloses les disposicions constitucionals”.
La Unió Europea va activar el 2017 un procediment sancionador contra Polònia perquè, segons la Comissió Europea, la reforma judicial del govern ultraconservador de Llei i Justícia (PiS) vulnera la separació de poders i posa en risc l’estat de dret.
A més a més, la Comissió Europea ha obert diversos procediments d’infracció contra Polònia per la situació del seu sistema judicial, alguns dels quals han acabat als tribunals de la Unió Europea. Aquest procés pot acabar amb la suspensió del poder de vot de Varsòvia a la UE, però és una decisió que hauria d’adoptar per unanimitat i que Hongria, fidel aliada de Polònia, vetaria.
La UE no pot expulsar cap membre del bloc comunitari, segons els tractats. La rebel·lió també podria suposar al país de l’est que Brussel·les paralitzés el desemborsament d’ajuts europeus, una cosa que ja ha demanat l’Eurocambra, començant pels fons de recuperació Covid, dels quals hauria de rebre 36.000 milions d’euros. El pla polonès, igual que l’hongarès, encara no ha estat aprovat per la UE, precisament pels dubtes que generen els seus atacs a l’Estat de dret.
Davant d’aquest fet, el primer ministre polonès, Mateusz Morawiecki, va assegurar que el país té intenció de seguir dins de la UE, però que la sentència del Constitucional confirma que Polònia té “els mateixos drets que altres països”.
