EFEMÈRIDE TERRORISME
Deu anys després del final d'ETA: 184 presos i uns vint escapats
La policia encara té per resoldre més de 300 casos de la banda armada
Imatge del vídeo en el qual ETA va anunciar la dissolució com a organització terrorista l’octubre del 2011.
Fa deu anys que la banda terrorista ETA va anunciar, mitjançant un comunicat en vídeo, la seua dissolució com a organització armada i sol·licitava un “diàleg directe” amb l’Estat. Des d’aleshores, la presència visible de la ja extinta organització terrorista s’ha reduït a 184 reclusos de la banda repartits en les presons franceses i espanyoles, 73 dels quals en centres penitenciaris del País Basc; i una vintena de membres escapats, la majoria a Sud-amèrica. Malgrat la seua dissolució, la persecució als etarres no va cessar i una prova és que la Policia Nacional ha practicat 35 detencions des que la banda va anunciar el final de l’activitat armada, les dos primeres tan sols vuit dies després d’aquell comunicat.
Amb ETA derrotada, hi va haver actuacions policials contra el conegut com front de presons: entre el gener del 2013 i l’abril del 2015, hi va haver polèmiques accions policials centrades en advocats als quals es va acusar d’actuar en connivència amb la banda armada.
Actualment hi ha més de 300 casos sense resoldre, tenint en compte que hi ha terroristes amnistiats en la Transició i també investigacions en els primers anys de democràcia amb atestats incomplets.Una dècada després de l’anunci de dissolució, ETA ha continuat present en el debat polític i també en l’imaginari col·lectiu. Des dels sectors més conservadors encara se sol associar la banda armada a qualsevol opció política abertzale i fins i tot a formacions d’esquerres i independentistes fora de l’àmbit basc.
Per la seua part, el PSOE recordava el cap de setmana passat, en l’àmbit del seu congrés federal, que la banda terrorista va caure amb els socialistes en el poder.
Un guàrdia civil de Lleida, entre els 864 assassinats per la banda
Un guàrdia civil de Lleida i un militar casat amb una dona de Tremp es troben entre les 864 víctimes d’ETA. El lleidatà i guàrdia civil Jesús María Freixes Montes va morir a Madrid juntament amb onze agents mentre viatjaven en un comboi el 14 de juliol del 1986, víctima d’una bomba. El segon va ser el brigada d’Infanteria Mariano de Juan, assassinat el 10 d’abril del 1995 a Sant Sebastià. De Juan va ser enterrat a la capital del Pallars Jussà, localitat de la qual era natural la seua dona.
