Els directius del Projecte Castor neguen que l'empresa provoqués els terratrèmols

La Ciutat de la Justícia de Castelló va allotjar ahir la primera de les onze sessions previstes de l’anomenat cas Castor, que determinarà la responsabilitat dels acusats –els dos directius de l’empresa Escal UGS, adjudicatària del projecte, a qui la Fiscalia demana sis anys de presó i una condemna a l’empresa perquè mai més pugui realitzar activitats al subsol– pels terratrèmols causats suposadament per la injecció de gas a la plataforma Castor, ubicada a la costa de Vinaròs (vegeu el desglossament). José Luis Martínez Dalmau, que va ser conseller delegat d’Escal UGS, va afirmar que es va portar a terme una anàlisi de tots els riscos i que era coneixedor de la sismicitat que es podia produir abans que s’iniciés la injecció de gas. També va apuntar que si no s’hagués decretat la paralització de la injecció de gas, probablement “s’hauria pogut seguir amb més monitoratge”.

D’altra banda, l’expresident d’Escal UGS, Recaredo del Potro –que va actuar també com a assessor i representant davant de l’Administració–, va admetre que també coneixia la relació que hi podia haver entre la injecció de gas i la sismicitat, encara que va apuntar que altres magatzems havien experimentat terratrèmols i seguien funcionant “amb normalitat”. “El problema principal són les pressions que s’exerceixen al subsol, per la qual cosa vam encarregar estudis sobre les pressions, l’últim dels quals el 2011, malgrat que no teníem obligació específica de fer-ho”, va afirmar, subratllant que si no existien pressions superiors a 49 bars, “no hi havia risc”, i que els nivells de pressió establerts per l’Institut Francès del Petroli no es van superar, ja que “el magatzem va registrar pressions de 7 o 8 bars com màxim”. “Amb la injecció mai es pot augmentar la magnitud d’un moviment sísmic, la magnitud és la que dona la naturalesa”, va concloure.

A la sessió inaugural també van declarar quatre antics membres del consell d’administració d’Escal. El més significatiu, Juan Cristóbal González –que a més va ser directiu financer de la part industrial–, va assegurar que en “la meua experiència de 500 projectes financers no n’he conegut cap en el qual es revisés tot amb més minuciositat”.

Un projecte gens rendible i nociu per al medi ambient

El judici als dirigents, que se celebra per depurar responsabilitats pels danys causats a 123 afectats i per delictes contra el medi ambient, va ser una concessió atorgada l’any 2008 per a la construcció del magatzem subterrani més gran de gas natural a Espanya, en un antic camp petrolífer marí a les costes de Vinaròs.

Aquesta concessió va ser aprovada pel llavors president del Govern central, José Luis Rodríguez Zapatero. El mes de setembre del 2013, l’Executiu de Mariano Rajoy va ordenar paralitzar-lo per estar relacionat amb centenars de moviments sísmics a la zona. El 2014 es va posar fi a la concessió de l’obra i es va decidir indemnitzar l’empresa constructora, Escal UGS, que estava participada majorment per ACS, societat fundada per Florentino Pérez.