PROCÉS TRIBUNALS
El TC avala la condemna de Forcadell, que recorrerà a la justícia europea
La sentència compta amb el vot discrepant de dos magistrats progressistes
L’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, al juny, al sortir de la presó amb un indult.
El Ple del Tribunal Constitucional (TC) va avalar ahir la condemna dictada pel Tribunal Suprem d’onze anys i sis mesos de presó per un delicte de sedició contra l’expresidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell. La resolució li dona via lliure per recórrer, una cosa que ja va avançar que farà, davant del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Els magistrats no han adoptat la decisió per unanimitat, sinó per majoria, perquè dos dels membres del Tribunal, els progressistes Juan Antonio Xiol i Maria Luisa Balaguer, van emetre un vot particular, com ja va passar quan van desestimar els recursos d’empara de Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Josep Rull i Jordi Turull, les condemnes del qual van veure aleshores “desproporcionades”.La sentència, que es publicarà íntegrament en els pròxims dies, descarta, entre altres qüestions, que l’actuació de Forcadell com a presidenta del Parlament estigui protegida per la prerrogativa de la inviolabilitat.
Així mateix, subratlla que no pot emparar actuacions de la Cambra o dels seus òrgans que són expressió d’un mer poder de fet, al marge per complet del dret i de l’exercici de les funcions que constitucionalment i estatutàriament té encomanades. Aquesta decisió esgota el recorregut judicial de Forcadell a Espanya i li obre les portes a recórrer al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), com ja han fet els Jordis, Rull i Turull.Aquest va ser l’últim ple celebrat pel Constitucional abans de la renovació, pactada per PP i PSOE. En els propers ja no hi seran l’actual president del Constitucional, Juan José González Rivas, ni la vicepresident, Encarnación Roca.
El jutge descarta la nul·litat de la causa dels CDR del cas Judes
L’Audiència Nacional ha rebutjat anul·lar el procediment per terrorisme obert contra els tretze CDR de l’operació Judes. La defensa de set d’ells havia demanat la nul·litat de les actuacions argumentant “indefensió” per no haver acceptat incorporar com a prova documental la totalitat de les diligències prèvies. El magistrat Manuel García Castellón subratlla a la interlocutòria, datat dilluns passat, que la seua “denegació no genera els processats cap indefensió”.
