Compromisos cap a una agricultura i una gestió del sòl més naturals i sostenibles

L’estreta relació entre naturalesa i clima va acaparar ahir els focus en la sisena jornada de la cimera del clima COP26, amb nous anuncis vinculats a l’agricultura i manifestacions artístiques que van recordar la importància de les poblacions indígenes per a la preservació de l’entorn. Tot mentre una riuada de manifestants va recórrer Glasgow reclamant acció decidida contra el canvi climàtic als estats. El president de la COP26, Alok Sharma, va recordar que el món natural absorbeix carboni i pot funcionar com a primera línia de defensa contra els efectes del canvi climàtic.

I va alertar, a tall d’exemple, que si l’escalfament arriba als 1,5 graus respecte a nivells preindustrials, el 70% dels esculls de corall desapareixerà, i ho faran en la seua integritat si se superen els 2 graus.La mesura estrella coneguda en la mateixa jornada en què desenes de milers de persones desfilaven per Glasgow per reclamar als governs més accions i menys paraules va ser el compromís de quaranta-cinc països a prendre mesures per avançar cap a una agricultura i una gestió del sòl més naturals i sostenibles, mesures que tindran especial impacte a Llatinoamèrica.Entre els estats que van rubricar algun dels dos pactes –l’Agenda d’Acció Política per a la Transició a l’Agricultura Sostenible i el Diàleg del Bosc, l’Agricultura i el Comerç de Matèries Primeres– hi ha Espanya, Colòmbia, Costa Rica, el Perú, el Brasil o l’Índia. Els compromisos inclouen la mobilització de 4.000 milions de dòlars en noves inversions públiques dedicades a la innovació en agricultura. Els països promouran mesures per desenvolupar varietats de cultius “resistents al clima” i “solucions de regeneració” per millorar la qualitat del sòl.També el sector privat se suma a aquesta mobilització amb el compromís de gairebé un centenar de grans companyies de convertir-se en “positives per a la naturalesa” i treballar per aturar i revertir el declivi natural abans del 2030.El dia a més va servir per recordar la rellevància de les comunitats indígenes en la preservació de la biodiversitat.

Es calcula que les poblacions indígenes són custòdies del 80% de la biodiversitat restant al planeta, la qual cosa els ha permès convertir-se en líders en el desenvolupament d’alternatives naturals als desafiaments que presenta la crisi climàtica. Van ser precisament representants indígenes els que van encapçalar la massiva marxa pel clima que va recórrer Glasgow i també els que van col·laborar amb l’artista aeri nord-americà John Quigley, que va desplegar una papallona gegant de l’Amazones en un parc de la ciutat per conscienciar sobre la fragilitat de la selva amazònica. “Ja n’hi ha prou d’excuses”, “No podem beure diners”, “No hi ha planeta B” o “Salvem el nostre futur” són alguns dels eslògans que van poder veure’s a la marxa.

El Govern multa tres empreses amb sis milions per contaminar

El Govern de la Generalitat ha multat tres empreses establertes a Catalunya amb una sanció de sis milions i mig d’euros per superar els nivells de contaminació. Així ho va explicar ahir la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, en una atenció als mitjans des de Glasgow.Jordà va dir que no pot revelar quines són aquestes companyies, però va assegurar que són casos “greus” i “algun de molt greu”. La consellera va avisar el sector privat que seran “molt exigents” amb els objectius climàtics: “Tots hem de remar en la mateixa direcció.”D’altra banda, va admetre haver parlat amb l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, sobre la possibilitat de posar peatges a l’entrada de la capital catalana.“No soc ningú per plantejar aquest peatge, però és evident que moltes capitals europees el tenen”, va remarcar Teresa Jordà.El president de la Generalitat, Pere Aragonès, viatjarà avui diumenge a Glasgow per participar en la XXVI Cimera del Clima de l’ONU, on mantindrà diverses trobades i intervindrà en un acte.