SEGRE

LLATINOAMÈRICA ELECCIONS

Nicaragua celebra eleccions sense oposició a Daniel Ortega

L'actual president diu que el país tria entre la pau i el terrorisme || Denuncien noves detencions de contraris a ell

Una dona vota a les eleccions presidencials a Managua.

Una dona vota a les eleccions presidencials a Managua.EFE/JORGE TORRES

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Més de 4,4 milions de nicaragüencs estaven ahir convocats per anar a les urnes, amb l’objectiu d’elegir el president i vicepresident de Nicaragua, noranta diputats davant de l’Assemblea Nacional i vint representants al Parlament Centreamericà. Ortega, al poder des del 2007, i la seua vicepresidenta, esposa i mà dreta, Rosario Murillo, busquen superar el 72 per cent dels vots que van aconseguir obtenir a les últimes eleccions, celebrades el 2016 i també envoltades en polèmiques i acusacions.Tanmateix, en les eleccions no van poder participar tres partits opositors per decisió del Consell Suprem Electoral (CSE). Set aspirants a la Presidència per l’oposició han estat empresonats en els últims mesos i dos van optar per l’exili després de conèixer ordres de captura en contra seu.

Unes eleccions que van ser titllades de “farsa” tant pels EUA com per la Unió Europea.Hores abans que obrissin els col·legis electorals, almenys vint-i-un persones, inclosos diversos opositors, van ser detingudes en nou departaments del país centreamericà, segons l’observatori ciutadà d’Urnes Obertes i Monitoratge Blau i Blanc. Després de votar, Ortega va dir que la ciutadania havia de triar entre la pau i el terrorisme, això últim, segons ell, promogut per l’oposició exclosa de les eleccions generals.Human Rights Watch (HRW) també va qualificar com una “farsa” les eleccions generals a Nicaragua, en les quals Ortega busca el cinquè mandat i quart consecutiu. “Les eleccions es realitzen sense observadors internacionals” de l’Organització d’Estats Americans (OEA), de la Unió Europea i el Centre Carter, que habitualment vigilen els processos a Llatinoamèrica, i el règim no ha permès que ingressin periodistes internacionals al país”, va denunciar l’ONG.La presència policial va ser notòria als voltants dels centres de votació.

Segons va assenyalar el Consell CSE, un total de 15.000 militars i la mateixa xifra de policies estaven encarregats d’assegurar els comicis.

tracking