Glasgow busca una sortida

La XXVI Conferència de les Parts de la Convenció Marc de Canvi Climàtic de l’ONU que va començar a Glasgow el passat 31 de novembre i que hauria d’haver estat clausurada a mitja tarda d’ahir a la ciutat escocesa, va haver d’obrir una pròrroga amb l’objectiu que els països busquin in extremis unir postures i aconseguir tirar endavant l’Acord de la Cimera de Glasgow. No és una novetat que les cimeres climàtiques s’allarguin més enllà de la quinzena prevista per negociar. L’anterior cita, celebrada a Madrid el desembre del 2015, es va penjar la medalla de ser la cimera més llarga de la història, ja que va acabar el diumenge següent al matí i va superar l’anterior rècord d’extensió que ostentava la COP de Durban.

Alguns dels països en desenvolupament reclamen més finançament a les nacions desenvolupades per emprendre el procés de descarbonització i adaptació al canvi climàtic i demanen, d’altra banda, més suport econòmic per a les pèrdues i danys que afronten davant de la pujada del nivell del mar i l’augment de les temperatures extremes.El primer ministre britànic, Boris Johnson, amfitrió de la COP26, sembla que recolza aquestes peticions, després de manifestar que el món en desenvolupament “necessita veure els diners sobre la taula” per tal de garantir l’acord, segons informa DPA.A més, un ampli nombre de països han reclamat una acció més forta en el procés d’abandó dels combustibles fòssils després que l’ús del llenguatge sobre aquest procés de desacoblament i els subsidis per a combustibles fòssils es debilités a l’esborrany de decisió final presentat durant el matí de divendres. D’altra banda, hi ha preocupació sobre l’establiment de l’objectiu de l’1.5 ºC d’increment de temperatura global per evitar els pitjors impactes del canvi climàtic, una cosa que és un assumpte “de vida o mort” ja que nombrosos països no volen cedir en aquest límit establert pels experts de canvi climàtic de l’ONU com el punt d’alerta roja.En la seua visita al centre de vacunació al sud-est de Londres ahir, Johnson va dir que el Regne Unit acull la COP26 on s’està removent el cel i la terra per aconseguir que tothom consideri de “vital importància” que l’acord de la negociació ha de mantenir el límit de l’increment global de temperatura d’aquí a final de segle en 1.5 ºC. El límit de l’Acord de París es va fixar en un màxim de 2 ºC amb la promesa d’intentar arribar al límit d’1.5 ºC per evitar els pitjors efectes i impactes de l’escalfament.Però els científics avisen que per mantenir aquest repte dels 1.5 graus centígrads és necessari que les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle es retallin a nivell mundial en un 45 per cent el 2030 i que s’assoleixi la neutralitat climàtica a meitat de segle.En aquest sentit, la nova versió de la decisió final “sol·licita” als països revisar i enfortir els seus plans de reducció d’emissions per al 2030 i alinear-los amb l’objectiu de temperatura de l’Acord de París, en el que s’ha valorat com un llenguatge més fort que la primera versió de l’esborrany, que “apressava” els països a fer-ho.

Manifestacions per protestar per la falta d’avenços

Centenars d’activistes es van manifestar ahir a Glasgow per protestar per la falta d’avenços aconseguits en aquesta reunió de més de 190 governs. Amb la protesta volien pressionar en les últimes hores per al final de la trobada. Van cantar i van ballar com ja ho van fer a la Zona Blava interna de l’encontre amb activistes indígenes que encapçalaven la marxa i que portaven pancartes amb ratlles roges que han creuat els negociadors.

La desforestació a l’Amazònia bat rècords

Les alertes per desforestació a l’Amazònia brasilera han assolit les seues xifres més altes durant el mes d’octubre des que n’hi ha registres a l’Institut Nacional d’Investigacions Espacials (Inpe). Tal com assenyala l’entitat, a l’octubre l’Amazònia va presentar una àrea de 877 quilòmetres quadrats de desforestació, la qual cosa representa un augment del 5 per cent respecte al mes d’octubre de l’any 2020 i una xifra rècord en la història.

Les regions reclamen el seu protagonisme

El Comitè Europeu de les Regions va alertar ahir que ignorar “el paper vital” que exerceixen les ciutats i regions soscavarà els compromisos climàtics.

Entre les principals reclamacions, es troba establir un sistema de reconeixement i de monitoratge dels compromisos i reduccions d’emissions a nivell local i regional, com a complement dels compromisos dels diferents estats.