JUSTÍCIA MEMÒRIA HISTÒRICA
PSOE i Podem pacten poder jutjar els crims del franquisme
Apel·len al dret internacional i acorden que la Llei d'Amnistia no sigui aplicable als delictes del règim || Estenen el cens de víctimes fins a l'any 1982
La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró (esq.), durant una visita a una fossa del Soleràs al setembre.
PSOE i Unides Podem van pactar ahir deixar sense efecte part de la llei d’amnistia de 1977 al declarar dins de la Llei de Memòria Democràtica que els crims de lesa humanitat, genocidi i tortura que es van cometre durant el franquisme no gaudeixin de l’empara de la normativa d’amnistia promulgada el 1977. Els dos socis de coalició van pactar el contingut d’una trentena d’esmenes, que hauran de rebre suport per poder ser incloses al projecte final de la Llei de Memòria Democràtica. La redacció consensuada recull que “totes les lleis de l’Estat, inclosa la Llei d’Amnistia, s’interpretaran i aplicaran segons el dret internacional humanitari, segons el qual els crims de guerra, de lesa humanitat, genocidi i tortura tenen la consideració d’imprescriptibles i no amnistiables”.
Per això, demanen que el fiscal de la Sala de Drets Humans i Memòria Democràtica abordi la investigació dels fets que van tenir lloc en ocasió del “cop d’estat, la guerra i la dictadura”.Entre les esmenes es preveu ampliar el cens de víctimes del franquisme fins al 1982, així com el retir de fins a trenta-tres títols nobiliaris concedits a personalitats del règim, com els ducats de Calvo Sotelo, Mola o Primo de Rivera. De la mateixa manera es va proposar que el Valle de los Caídos torni a la denominació original de Cuelgamuros i que les víctimes de la dictadura tinguin dret al rescabalament dels béns confiscats, així com de les sancions econòmiques imposades pel règim.Paral·lelament, el portaveu adjunt de Podem, Enrique Santiago, va apuntar que s’incorporarà un banc de l’ADN per identificar i localitzar víctimes enterrades en cunetes, així com casos dels nadons robats.Santiago va admetre que encara que la mesura permetrà aportar un “efecte reparador” als afectats, l’efecte podria ser “limitat”, ja que és difícl que passats quaranta anys de la dissolució del règim hi pugui haver responsables i implicats vius i, en cas d’haver-n’hi, com passa amb l’exministre d’Interior espanyol Rodolfo Martín Villa, existeix un tractament “atenuat” des del punt de vista penal per motius d’edat.
ERC acusa el Govern de mentir i el PP critica la Llei d’Amnistia
La mesura proposada pel Govern de coalició suposa una picada d’ullet a ERC, que fa temps que persegueix la derogació de la Llei d’Amnistia al considerar que “exonerava alts dirigents de la dictadura franquista”.
Tanmateix, el portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, va acusar ahir el Govern d’“enganyar la gent” amb l’esmena presentada per “vendre fum” amb un pacte “per aconseguir la reparació patrimonial de les víctimes del franquisme”. D’altra banda, el senador pel Partit Popular i secretari tercer de la Taula de la Cambra Alta, Rafael Hernando, va preguntar al govern si “també perseguirà els crims d’ETA, Grapo o Frap” que van ser amnistiats el 1977. Segons Hernando, la mesura, que va titllar de “Llei de Memòria histèrica”, és “un altre intent d’enfrontar els espanyols”, que a més implica una “ignorància històrica esborronadora”.
