COMICIS SUD-AMÈRICA
Torna l'oposició a Veneçuela
En unes eleccions regionals i municipals en què mesuraran les seues forces contra el chavisme || Amb la presència d'un grup d'observadors de la UE
Més de 21 milions de veneçolans estan cridats avui a anar a les urnes per votar en unes eleccions regionals i municipals que posen fi al boicot generalitzat de l’oposició i que comptaran de nou amb observació de la Unió Europea. En joc hi ha el control dels governs de vint-i-tres estats i de 335 municipis. Els detractors del Govern chavista de Nicolás Maduro tornen a saltar a l’arena i encara que mantenen que no hi ha garanties i que no seran uns comicis justos, veuen més avantatges a prendre part que a romandre al marge, com porten fent des de les presidencials del 2018.
El seu principal repte serà seduir una ciutadania majoritàriament cansada i desgastada per una crisi econòmica a la qual semblen no veure sortida i que, segons les enquestes, vol un canvi al país. No obstant, les nombroses crides a l’abstenció en els anys previs han fet efecte en els possibles simpatitzants de l’oposició, que desconfien ara d’acudir a les urnes al considerar que les condicions no són òptimes.A això, a més, se suma el major mal dels antichavistes: les eternes baralles pel lideratge que han portat fins i tot que alguns candidats les emprenguessin a cops.Per la seua part, el president veneçolà, Nicolás Maduro, aspira a donar una “lliçó de democràcia” al món i defensa que l’organització de les eleccions és “impecable”. A més ha carregat contra els qui suposadament intenten obstaculitzar el procés, apuntant els Estats Units.Entre les principals novetats d’aquests comicis hi ha també la presència d’una missió d’observació de la Unió Europea.
Amb tot el Govern veneçolà va assegurar que no deixarà que determini la legitimitat o no dels resultats.
Xile treu les urnes al carrer per elegir el successor de PiñeraXile treu avui les urnes al carrer per elegir el successor de l’actual president, el conservador Sebastián Piñera, en unes eleccions considerades les més incertes i crucials de les últimes dècades. I és que s’espera una primera volta competida entre dos candidats que es troben als antípodes ideològics, l’esquerrà Gabriel Boric, proper a la Convenció Constituent que prepara la pròxima Carta Magna del país, i l’ultradretà José Antonio Kast, condescendent amb els qui van cometre violacions als Drets Humans durant el període de la dictadura.