POLÍTICA ESDEVENIMENTS
El Govern planta a mitges el rei
El president l'esquiva en l'entrega de despatxos als nous jutges però coincideixen en el 250è aniversari de Foment || Defensa davant del monarca l'amnistia i el dret a l'autodeterminació
El rei Felip VI va presidir ahir a Barcelona l’entrega dels despatxos als nous jutges després que l’any passat, quan la cita estava prevista abans de l’aniversari de l’1-O i abans de conèixer-se la inhabilitació del president Quim Torra, no ho fes per decisió del Govern central. A l’acte no hi va haver cap representant de la Generalitat, encara que tant el president, Pere Aragonès, com el conseller d’Empresa, Roger Torrent, sí que van coincidir amb el monarca hores més tard en un esdeveniment convocat per la patronal Foment del Treball per celebrar el 250è aniversari, al qual van assistir, entre d’altres, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i diversos ministres. Durant l’acte d’entrega de despatxos, Felip VI, que va evitar fer menció de la controvèrsia que va generar l’absència l’any passat, va demanar als nous jutges actuar amb “independència i imparcialitat” per continuar reforçant “la convivència pacífica”.
Per la seua part, el president del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, va destacar l’“enorme força simbòlica” que el rei presidís l’acte.En la celebració de Foment, Aragonès va defensar davant del monarca, que va saludar a l’arribar a l’esdeveniment, la necessitat d’una amnistia i el dret a l’autodeterminació com a fórmules per resoldre el “conflicte polític” entre Catalunya i l’Estat. “L’estabilitat no és sinònim d’immobilisme”, va assegurar. Així mateix va demanar als empresaris “compromís” per protegir el català.
D’altra banda, a fora, l’ACN va criticar la presència del rei projectant imatges seues de cap per avall. Durant l’esdeveniment de Foment, que es va entregar la medalla del 250è aniversari al president de la Fundació la Caixa, Isidre Fainé, i l’Asociación Industrial Textil del Proceso Algodonero (AITPA), també es van concedir els XIV Premis Carles Ferrer Salat, que van reconèixer el Grup Sorigué en la categoria de Compromís Social.
Aragonès acudirà a la trobada de presidents si es parla del fons Covid
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va condicionar ahir la seua assistència a la Conferència de Presidents Autonòmics al fet que l’ordre del dia inclogui la possibilitat d’ampliar el fons Covid per al 2022, i que hi hagi “transparència” amb la gestió dels Next Generation.
Durant una entrevista a RTVE, el cap de l’Executiu va reclamar que hi hagi almenys “codecisió i negociació” entre els representants a la trobada, prevista per al gener a La Palma. Aragonès va insistir que no assistirà a la reunió si és per fer-se només una foto, i que és necessari “avançar” en diverses matèries.També va aprofitar l’ocasió per demanar a l’Estat que la decisió sobre la ubicació de la fàbrica de bateries per a cotxes elèctrics es prengui per “criteris econòmics i no polítics”. Segons ell, Catalunya disposa de l’espai més ben connectat, preparat i comunicat per fer aquest planta de bateries, i creu que Martorell i els seus voltants és “un dels centres de producció més importants de la península”.D’altra banda, Pere Aragonès es va reunir amb el seu homòleg valencià, Ximo Puig, per abordar temes com el finançament autonòmic i el Corredor Mediterrani.
Encara que de la reunió no van sortir acords concrets, Puig sí que va tornar a insistir a Aragonès la importància que Catalunya participi en les taules bilaterals perquè “els interessos són coincidents”. Aquest encontre, el segon que els dos presidents mantenen en menys de tres mesos, va generar crítiques des del Partit Popular valencià, que van acusar el socialista d’“agenollar-se davant de Catalunya” i van assegurar que “Aragonès no és l’aliat adequat per al finançament autonòmic”.
Junts minimitza l’afectació en els comptes del pacte amb els comuns
La vicepresidenta de Junts, Elsa Artadi, va advocar ahir per “refer la majoria del 52%” entre el seu partit, ERC i la CUP després de l’acord del president de la Generalitat, Pere Aragonès, amb els comuns sobre els pressupostos, dels quals va minimitzar l’afectació al xifrar-los en “un 0,0005% d’un total de 38.000 milions d’euros”.
Per a Artadi, els comptes, que han seguit el seu tràmit parlamentari gràcies a l’abstenció dels morats, són “els de Junts i els del conseller Jaume Giró”. En aquests mateixos termes es va expressar el vicepresident, Jordi Puigneró, que va celebrar que els comuns permetessin la tramitació d’“uns pressupostos que porten el segell de Junts”. El seu canvi de postura va ser celebrat des de la formació morada.
D’altra banda, des d’ERC van assegurar que continuen negociant amb els comuns per “tancar serrells” en la negociació dels comptes, que es votaran el 23 de desembre, i van desitjar que la CUP se sumi en aquesta votació definitiva a què volen arribar “amb el màxim consens possible”. Malgrat això, el mateix Aragonès va tornar a descartar asseure’s a negociar amb el PSC, que va acusar el Govern d’imposar-li un “cordó sanitari”.