La Nobel San Suu Kyi, condemnada a quatre anys de presó a Birmània

La deposada líder birmana i Nobel de la Pau, Aung San Suu Kyi, va ser condemnada ahir a quatre anys de presó en la primera sentència pels diversos judicis a què s’enfronta sota la junta militar que va assumir el poder en el cop d’Estat de l’1 de febrer passat a Birmània (Myanmar). Fonts properes al procés, que no poden identificar-se per por de represàlies per part de la junta, van precisar que Suu Kyi, de 76 anys, va ser sentenciada a dos anys de presó pel delicte d’incitació contra els militars i a uns altres dos anys per vulnerar la normes de la Covid-19.Hores més tard, la televisió estatal MRTV va anunciar que la Nobel de la Pau passarà dos anys sota arrest en el seu actual centre de detenció, una sentència reduïda després que el líder de la junta militar, Min Aung Hlaing, li atorgués un indult parcial.Suu Kyi, que va ser detinguda quan l’Exèrcit va prendre el poder, romangué aïllada en una localització secreta en els últims mesos, però en cap moment no s’ha donat a entendre que fos en una presó.El delicte d’incitació, segons l’article 505(b) del Codi Penal, es refereix a diversos comunicats enviats pel partit de Suu Kyi, la Lliga Nacional per la Democràcia (LND), per oposar-se al reconeixement de la junta militar poc després del cop.La violació de les normes per la pandèmia es deu a diversos actes electorals celebrats per Suu Kyi abans dels comicis de novembre del 2020.Contra la Premi Nobel de la Pau hi ha una desena de casos presentats després de la presa de poder pels uniformats, com acusacions de corrupció, saltar-se regulacions de telecomunicacions i violar la llei de secrets oficials, totes castigades amb penes de presó.El cop d’Estat va sumir Birmània en una profunda crisi política, social i econòmica i va obrir una espiral de violència amb noves milícies civils que han exacerbat la guerra de guerrilles que viu el país des de fa dècades. L’Exèrcit justifica el cop per un presumpte frau massiu durant les eleccions generals de novembre del 2020, el resultat de les quals va ser anul·lat i en què el partit de Suu Kyi va arrasar.