Londres deixa Assange a un pas de l'extradició als EUA

El Tribunal d’Apel·lacions britànic va deixar ahir el fundador de Wikileaks, Julian Assange, actualment pres al Regne Unit, a un pas de ser extradit als Estats Units. Va revocar el veredicte d’un tribunal de primera instància, emès al gener, que va rebutjar-ne l’entrega als EUA pel seu estat de salut i un alt risc de suïcidi. Tanmateix, el nou tribunal va concloure que el Govern nord-americà ha ofert prou garanties per assegurar que Assange rebrà el tracte adequat per protegir la seua salut mental.

La defensa, coordinada per l’exmagistrat de l’Audiència Nacional Baltasar Garzón, va mostrar el seu “més profund desacord” amb la sentència i va anunciar que recorrerà davant del Suprem ja que “posa en risc la vida d’Assange”. Va anunciar que esgotarà tots els recursos nacionals i internacionals “per defensar qui no ha comès cap delicte i ha resistit heroicament i amb coratge durant més d’onze anys la persecució per defensar la llibertat d’expressió i accés a la informació”.Desenes de persones es van concentrar a les portes del Tribunal Superior de Justícia del Regne Unit per exigir la llibertat d’Assange. Allà, la seua promesa i advocada de professió, Stella Moris, va lamentar la resolució del tribunal, que va considerar “perillosa i equivocada”.

“Com pot ser possible extradir Julian al país que va intentar assassinar-lo?”, va manifestar, en al·lusió a la revelació el setembre passat d’una trama de la CIA per segrestar i matar el fundador de Wikileaks quan estava refugiat a l’ambaixada de l’Equador a Londres.

Garzón: “La sentència consuma la persecució desencadenada pels EUA contra Wikileaks i Assange”

En cas de ser extradit als Estats Units, el fundador de Wikileaks podria enfrontar-se a una pena de fins a 175 anys de presó per haver publicat el 2010 milers de documents classificats amb secrets militars i diplomàtics americans. Wikileaks va recordar que el cas està vinculat amb la publicació de documents que revelen que els EUA estarien al darrere de la mort de civils, entre ells menors i periodistes, a l’Iraq.