José Montilla: «Portes giratòries? Però si vaig ser ministre fa quinze anys!»

Va deixar vostè el Senat després de la famosa votació de l’article 155 en la qual es va absentar per no haver de votar-hi sí. Va ser aquesta la raó?

No. Havia passat ja un any. Va ser el 2018, quan vam intentar una operació per fer de Miquel Iceta president del Senat que no va sortir bé.

Va ser incòmoda, aquella votació?

No. Quan em vaig absentar vaig explicar en roda de premsa la raó, que era bàsicament que qui havia presidit la màxima institució de Catalunya no podia votar un article que comportava la suspensió de l’autogovern.

Si no hagués estat president de la Generalitat, s’hauria absentat?

Això no es pot saber. Depèn de les circumstàncies.

Quan l’any 2010, sent president de la Generalitat, acudeix a la manifestació contra la sentència del Constitucional sobre l’Estatut, s’imaginava que posteriorment es desencadenaria el procés?

No. Crec que ni jo ni ningú. Cal recordar que el procés no ve a continuació d’aquella manifestació. Després hi va haver unes eleccions i la investidura d’un nou president que va pactar els pressupostos amb el PP. Hi va haver un període de bones relacions entre PP i CiU. També a Madrid. La reforma laboral, per exemple, va tirar endavant avalada amb els vots de CiU, malgrat que no eren necessaris. Va ser a partir de la tardor del 2012 quan les coses van canviar per l’erosió electoral que percebia la CiU com a conseqüència dels efectes de les retallades, la qual cosa va comportar l’establiment d’una determinada estratègia. La gent diu que a la manifestació del 2010 hi va haver molta gent, i això és veritat, però algú recorda la que hi va haver a la de l’Onze de Setembre d’aquell mateix any, o a la del 2011? Repassem hemeroteques i veurem que van ser actes amb una presència reduïda. Una altra cosa va ser la del 2012.

La del mes de juliol del 2010 va ser una resposta a una decisió judicial, la del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, i ara hi ha hagut una altra resolució judicial polèmica contra la immersió lingüística. Està en perill la immersió?

Crec que no. Jo sempre he estat defensor de la immersió. Ho vaig ser com a alcalde de Cornellà i posteriorment en les diferents responsabilitats que he assumit. Crec que l’important és no oblidar que la immersió no és un objectiu; és una eina per garantir el que en el seu moment va aprovar el Parlament, que és que els nens i les nenes de Catalunya, quan acabin l’etapa d’escolarització obligatòria, tinguin un domini del català i del castellà. Jo crec que no hi ha hagut un problema amb la llengua a l’escola. La llengua està per parlar-la, no per parlar-ne. Avui el català té un problema que és el seu ús social, i això no és només una qüestió de l’escola. Ho és de la societat en el seu conjunt.

Jo crec que té relació amb les noves maneres de comunicar-se, com les plataformes i les xarxes socials, i amb els mitjans de comunicació públics, els quals paguem entre tots. Tots recordem el gran treball que va fer TV3 en els seus inicis, amb l’emissió de sèries conegudes com Dallas, perquè veiessin aquesta televisió persones que ni tan sols coneixien bé el català. Avui els mitjans públics catalans són poc atractius per a aquest públic perquè estan extremament polititzats i partiditzats, i generen rebuig per a alguna gent.

Creu que TV3 està massa polititzada?

No ho dic jo. Ho diuen informes del CAC. Els mitjans públics catalans es dirigeixen només a una part de la societat catalana, i això no facilita l’ús social del català i l’efecte inclusiu que ha de tenir un mitjà públic.

Existeix una excessiva judicialització de la política?

Absolutament. La temptació dels governants i dels que estan a l’oposició és moltes vegades utilitzar la justícia. Crec que això perjudica la política i també la justícia. Hi ha temes que s’haurien de resoldre al terreny de la política i els acaba resolent un jutge. La bipolarització, la confrontació, la crispació.. Tot això evita de vegades la resolució de conflictes i provoca que els àrbitres acabin sent els jutges. Això no és bo. No és només un problema de Catalunya o del conjunt d’Espanya. És un problema global. Ho hem vist també als Estats Units, al Regne Unit, en altres països europeus..

Què pensa quan llegeix les crítiques perquè vostè compatibilitza el seu càrrec a Enagás amb l’oficina d’expresident?Es pot veure com un cas de portes giratòries?

Quina relació té la Generalitat amb Enagás? Cap, més enllà de la que pot tenir una empresa amb una administració com pot tenir-la qualsevol altra. No hi ha tutela, ni permisos, ni relació accionarial.

Ni pel fet d’haver estat ministre d’Indústria?

Fa quinze anys! Sí que ha tardat a girar la porta!

Es declara catòlic no practicant i elogia sovint la Bíblia.

És un dels llibres que recomano, sí. Cal llegir-la però no per anar a missa, sinó per tenir cultura i entendre coses de la vida. Sense la religió, com es pot entendre l’arquitectura, la pintura, la literatura o la música?.