La Fiscalia suïssa arxiva el cas de la donació saudita de 65 milions a l'emèrit Joan Carles I

La Fiscalia de Ginebra ha arxivat la investigació que va obrir l’agost del 2018 per determinar si hi va haver alguna il·legalitat en la donació de 65 milions d’euros que el rei emèrit Joan Carles I va rebre de l’Aràbia Saudita per intermediar en la concessió de les obres de l’AVE a la Meca i que posteriorment va regalar la seua antiga amiga íntima Corinna Larsen. Després de tres anys d’indagacions, el fiscal Yves Bertossa assenyala que no és possible “establir un vincle suficient” entre els diners procedents de l’Aràbia Saudita, ingressats per Joan Carles I en un compte del banc Mirabaud a Ginebra de la fundació panamenya Lucum, de la qual era beneficiari, i la concessió dels contractes per construir en aquest país el tren d’alta velocitat. No obstant, conclou que hi va haver “un desig d’encobriment” en vista de l’estructura financera muntada per a la donació rebuda l’any 2008 i la falta de documentació per justificar les transferències.

El compte de Lucum es va tancar el mes de juny del 2012 i els 65 milions es van transferir a un compte d’una societat gestionada per Corinna a les Bahames.

El pare de l’actual monarca calla mentre Corinna considera que es demostra la seua innocència

El tancament del cas a Suïssa arriba després que el passat dia 2, la Fiscalia del Tribunal Suprem prorrogués fins a sis mesos les diligències obertes contra el rei emèrit en les tres investigacions encara en marxa, una decisió que va justificar en la necessitat de rebre una comissió rogatòria del país helvètic abans de donar a conèixer el dictamen. Un dels casos se centra en el presumpte cobrament de comissions, el mateix que l’arxivat a Suïssa; un altre per donacions no declarades, sobre les quals Joan Carles I va fer dos regularitzacions fiscals per valor d’uns cinc milions d’euros, i un tercer per possible ocultació de fons en paradisos fiscals.El cas de l’anomenat “AVE del desert” es va obrir després de conèixer-se l’agost del 2018 la conversa gravada tres anys abans entre Corinna i l’excomissari José Manuel Villarejo.Al no haver estat investigat directament pel fiscal suís, Joan Carles I no va voler emetre cap opinió a través dels seus advocats. Sí que ho va fer Corinna, per a qui era “evident” que seria exonerada de “tota responsabilitat” en la investigació del fiscal, encara que va advertir que “els infractors no han estat investigats i se’ls ha donat temps per ocultar les seues activitats i romanen impunes”, sense donar més detalls. “La meua innocència era evident”, va concloure.

Suport del PP, distància del PSOE i acusacions de Podem

El portaveu nacional del PP, José Luis Martínez-Almeida, es va alegrar per l’arxivament del cas a Ginebra i va considerar que “haurien de demanar disculpes” els que es van “llançar” a perseguir Joan Carles I per, “de manera indirecta, perseguir i estigmatitzar la monarquia”. “Soc dels que pensen que Espanya li deu reconeixement i gratitud per la tasca extraordinària que va fer durant la Transició”, va defensar.El PSOE va afirmar que ha de ser la Justícia la que ha de demanar les explicacions al rei emèrit, segons el portaveu de la seua Executiva Federal, Felipe Sicilia.

“Com en tantes altres resolucions, respecte absolut al que decideixin les autoritats judicials, en aquest cas la Fiscalia. Si el rei emèrit ha de tornar o no, és una decisió que correspon a ell i a la Casa Reial”, va dir.Des de Podem, Pablo Fernández va acusar la monarquia de ser una estructura per “cometre corrupció”.