POLÍTICA JUSTÍCIA
El nou TC rebutja apartar Espejel i Arnaldo dels casos del procés
Tanca files davant de les sol·licituds dels líders independentistes, que al·leguen falta d'imparcialitat || Defensa la legitimitat dels dos jutges proposats pel PP
El ple del Tribunal Constitucional amb el president, Pedro González-Trevijano, al capdavant.
El ple del Tribunal Constitucional (TC) va rebutjar ahir de ple i per unanimitat les 33 recusacions dels seus nous magistrats Concepción Espejel i Enrique Arnaldo –tots dos proposats pel Partit Popular – per als assumptes relacionats amb el procés. El TC, que ahir va celebrar el primer ple jurisdiccional després de la renovació, va informar en un comunicat que no ha admès a tràmit les recusacions plantejades pels expresidents de la Generalita Carles Puigdemont i Quim Torra, l’exvicepresident Oriol Junqueras i els exconsellers Toni Comín, Clara Ponsatí, Dolors Bassa, Raül Romeva i Lluís Puig. Aquests van al·legar que els dos magistrats no tenen la “imprescindible imparcialitat” atesos els seus vincles amb el PP, formació que va impulsar “la persecució política”, segons els exalts càrrecs catalans.
Segons el ple, les recusacions es basen en afirmacions “òrfenes de tot aliment en fets concrets”, i va defensar “la legitimitat d’origen” dels magistrats del Constitucional, al ser elegits pels tres poders de l’Estat. A falta de conèixer la interlocutòria, l’òrgan va assenyalar a la seua nota que no és possible recusar els dos magistrats proposats pels populars, al·legant que el Tribunal es quedaria sense el quòrum de vuit magistrats exigit per resoldre, ja que els jutges Cándido Conde Pumpido i Antonio Narváez van decidir apartar-se dels assumptes del procés quan els líders independentistes van formular incidents de recusació contra ells.En el cas d’Arnaldo, a més de la seua proximitat al PP, els líders independentistes van denunciar la seua presumpta animadversió cap als recusants, el seu posicionament previ sobre els assumptes que són objecte de recurs d’empara en llibres i articles i la seua “pública” relació d’amistat amb els magistrats del Suprem que van jutjar la causa del procés. Respecte a Espejel, van assenyalar que ja va ser apartada de la Gürtel per suposada afinitat amb el Partit Popular i van afegir que va presidir el judici al major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, que va resultar absolt amb el vot particular en contra d’Espejel.
Aquesta va considerar que hauria d’haver estat condemnat per sedició pels successos relatius a l’1-O.
