Moncloa i Esquerra pacten la llei Audiovisual i garanteixen així els pressupostos de l'Estat

El Govern central i ERC van tancar ahir un pacte per garantir un mínim de produccions en català a la nova llei de l’Audiovisual, i assegura l’aprovació dels Pressupostos Generals per al 2022, atès que els republicans ja van anunciar que retiraran les esmenes parcials presentades contra els comptes al Senat. L’acord, en el qual fa setmanes que treballen, reservarà almenys 15 milions d’euros anuals, segons estimacions d’ERC, per a la producció de pel·lícules i sèries en català i altres llengües cooficials, així com la creació d’un fons públic que asseguri el doblatge al català de sèries de plataformes internacionals. Això significa que un 15 per cent de la producció total que l’Estat exigeix a les plataformes, inclosa les establertes a l’estranger com HBO o Netflix, que es faci a Espanya anualment (que és un 70% del total) s’haurà de fer en català, eusquera o gallec.

Segons estableix l’article 117 de la normativa europea, les plataformes que operin a Espanya estaran obligades a destinar el 5% dels beneficis a produccions europees. Aquesta mesura es recollirà a la llei i d’aquesta manera no dependrà cada any dels pressupostos.Paral·lelament, es crearà un fons de doblatge i subtitulat que les plataformes hauran d’incorporar als catàlegs. D’aquesta manera, qualsevol de les sèries d’èxits internacionals s’haurà de doblar al català, encara que qui ho pagarà serà l’Estat i no les plataformes.

El Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) serà l’òrgan responsable de dirimir els conflictes en doblatges amb les plataformes. Així mateix, segons Esquerra, l’acord preveu que el 6 per cent del catàleg de les plataformes a Espanya sigui en català o la resta de llengües cooficials. Així doncs, s’afegiran quotes del català allà on fins ara només n’hi havia en castellà, de manera que plataformes com Movistar o Atresmedia hauran de garantir que un 6 per cent del catàleg estigui en alguna llengua cooficial.

També s’hi incorpora la llengua de signes catalana i es garanteix que el mínim del 15% de la producció de televisió lineal pública de l’Estat sigui en català, eusquera o gallec.A tot això s’afegeix l’acord que ERC va assolir a la negociació dels Pressupostos per a la creació de fons de fins a 10,5 milions d’euros per incentivar la creació de continguts audiovisuals en llengües cooficials diferents del castellà.Tot i així, la formació independentista creu que es tracta d’un “primer pas” per protegir el català i prometen continuar treballant per aconseguir que les plataformes vagin assumint compromisos, en línia amb el que fa el Govern de Catalunya. Des del PSOE, per la seua banda, van assegurar que l’acord “encaixa en la directiva europea” i també en la política del Govern espanyol de promoció de les llengües cooficials.El que sí que està clar és que el pacte que es va tancar ahir garanteix al Govern central l’aprovació sense sobresalts dels Pressupostos Generals, ja que ERC retirarà les setze esmenes que havia presentat a la Cambra Alta per forçar l’Executiu a renegociar. Si tot va bé, els nous comptes podrien aprovar-se de manera definitiva dimarts vinent, dia 21.Els productors catalans van celebrar l’acord al considerar que inclou alguns punts que feia temps que reclamaven.

No obstant, van demanar de seguir treballant per donar més importància al català.

La immersió lingüística, arma llancívola al Parlament i al CongrésEl debat sobre la immersió lingüística a Catalunya obert després de la ratificació de la sentència que obliga a impartir el 25% de matèries en castellà i el cas de Canet de Mar va tensar ahir les sessions de control tant del Parlament com del Congrés. A la Cambra catalana PPC, Cs i Vox van carregar contra el president Pere Aragonès, i aquest va demanar al PSC que s’impliqui en la defensa de la llengua.

Els partits de la dreta van acusar el Govern d’“assetjar” un nen de cinc anys, en el cas de Canet, per voler estudiar castellà, i el líder de Cs, Carlos Carrizosa, fins i tot va arribar comparar la situació amb què es va viure a Ermua quan ETA va segrestar i assassinar el regidor popular Miguel Ángel Blanco el 1997. Aragonès va censurar aquestes paraules, va rebutjar les acusacions i va recordar que el model d’immersió lingüística és d’èxit i una ajuda per a la “cohesió social” a Catalunya.L’esbronc també es va traslladar al Congrés dels Diputats, on el líder de l’oposició, Pablo Casado, va acusar el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, de no adoptar decisions en favor de persones vulnerables com el nen la família del qual, va dir, està sent assetjada a Canet, i li va etzibar: “Què cony ha de passar a Espanya perquè vostè assumeixi alguna responsabilitat.” El líder socialista li va demanar abandonar les declaracions “inflamatòries”, com les que va fer el cap de setmana passat titllant d’“apartheid lingüístic” la immersió, i que es deixi de polititzar la llengua i l’educació perquè, al seu parer, cada vegada hi ha més catalans que volen “concòrdia” i “convivència” i superar el “mal anomenat procés”.

Insten el Govern a negar-se a acatar la sentència del TSEl Parlament va instar ahir el Govern català a garantir l’aplicació de la immersió lingüística en tots els centres educatius i que el departament d’Educació “assumeixi la plena responsabilitat política i jurídica en la instrucció i aplicació d’aquests objectius, garantint la seguretat jurídica del professorat”.

Ho va fer a instàncies d’una moció de la CUP que va obtenir el suport d’independentistes i comuns. El PSC, que es va abstenir al primer punt i va votar en contra del segon, sí que es va posicionar a favor d’una moció presentada per Cs a favor que les classes siguin en castellà en un 25 per cent o més. Aquesta no va tirar endavant.