REMODELACIÓ EDUCACIÓ
Castells abandona el Govern central amb la reforma universitària a mitges
Al capdavant del ministeri d'Universitats, de Podem, es posarà Joan Subirats, exregidor de cultura de Barcelona || Deixa la cartera per prescripció mèdica
El fins ara ministre d’Universitats, Manuel Castells, en una compareixença al Senat.
El ministre d’Universitats, Manuel Castells, ha decidit abandonar l’Executiu de coalició per motius de salut, segons van confirmar fonts del seu entorn. El titular de la cartera d’Universitats, que va assumir el càrrec el gener del 2020 a proposta d’Unides Podem, s’ha vist obligat a abandonar el càrrec prescripció mèdica i sense culminar l’ambiciosa reforma universitària que havia projectat, i que va plasmar a l’avantprojecte de llei orgànica del sistema universitari (LOSU) que ha generat fortes crítiques i contra la qual ahir es va convocar una vaga i nombroses manifestacions (més informació a la pàgina 8). El seu relleu a la cartera, que correspon a la quota que tenen els comuns, l’assumirà l’exregidor de Cultura de l’ajuntament de Barcelona Joan Subirats, una de les persones de “plena confiança” de l’alcaldessa Ada Colau i de la confluència catalana de Podem, segons van detallar fonts de la formació morada.
Subirats, amb l’elecció del qual també va estar d’acord la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, presenta un perfil “més polític”, ja que no és independent com Castells.Aquesta és la primera sortida dins dels cinc ministres de Podem des que Pablo Iglesias va abandonar l’Executiu, al març, i després de la remodelació del gabinet al juliol que va fer Pedro Sánchez amb els ministres de la part del PSOE.Castells, que durant els dos anys de mandat s’ha prodigat poc a l’escena pública, deixa sense aprovar la seua iniciativa “estrella”, la Llei Orgànica del Sistema Universitari, que només ha passat pel Consell de Ministres en primera lectura el passat 31 d’agost i, des d’aleshores, ha patit successius retards a causa de les intenses negociacions amb sindicats, rectors, estudiants i resta de comunitat universitària. També va tenir desigual sort amb el segon dels seus projectes legislatius: la Llei de Convivència Universitària. En aquest cas sí que va aconseguir el consens amb la comunitat universitària per tirar-la endavant, però no va obtenir el mateix suport en el seu pas pel Congrés, on es continua tramitant.
El canvi del text també va ser criticat pel món universitari.
