El Parlament aprova els pressupostos del Govern amb l'abstenció dels comuns i el 'no' de la CUP

"Els pressupostos han d'estar vigents l'1 de gener de 2022". Són paraules del mes de juny del president de la Generalitat, Pere Aragonès, i aquest dijous s'han confirmat. El Parlament ha aprovat els comptes del Govern per l'any que ve gràcies a l'abstenció dels comuns. L'executiu, però, no els ha pogut avalar amb el seu "soci prioritari", la CUP, que hi ha votat en contra. El Govern n'ha tingut prou, doncs, amb els vots a favor dels grups que li donen suport (ERC i Junts) i l'abstenció dels comuns, per tirar endavant els comptes. El conseller d'Economia, Jaume Giró, ha defensat el projecte, i ha lamentat que no hagin comptat amb el suport de la CUP. "Ens ha faltat la peça del 52%", ha dit al debat del Parlament.

Al ple d'avui s'ha repetit l'aritmètica del 22 de novembre, quan la cambra va tombar les esmenes a la totalitat de PSC, Vox, anticapitalistes, Cs i PPC –que han votat ara en contra dels pressupostos–.

Principals xifres dels pressupostos

Els pressupostos per al 2022 incrementen la despesa pública en més de 5.000 milions d'euros, que suposa un 17,3% més, fins arribar als 38.139 milions. Una major capacitat de despesa gràcies, en gran part, als 2.142 milions dels fons europeus per fer front a la covid. La inversió està previst que s'enfili fins als 3.951 milions d'euros, gairebé doblant la pressupostada el 2020, els últims pressupostos aprovats. Salut (1.456 milions), Educació (1.009 milions) i Drets Socials (905 milions) són els departaments que més creixen en valors absoluts. D'altra banda, el pressupost preveu 500 milions extraordinaris per a la covid mentre l'Estat no activi un nou fons.

Els comptes aprovats augmenten el personal del conjunt del sector públic en 28.882 places. L'àmbit de salut representa el 61% de l'increment de dotacions amb 17.663 més i Educació, el 19% (5.498 més que ara). També destaquen les 1.122 noves dotacions en l'àmbit de la seguretat que inclouen Mossos, Bombers i agents rurals.

També estableixen una partida de 400 milions per a la renda garantida de ciutadania (RGC) i reserven 4 milions d'euros per finançar un pla pilot per implementar la renda bàsica universal. En Educació es preveu una inversió de 90 milions per fer gratuït el P2 a partir del curs vinent. I també es preveu reduir les ràtios a P3 de 25 a 20 alumnes per classe de cara al curs vinent.

Acords amb els comuns

Les negociacions dels últims dies entre Govern i comuns s'han tancat amb l'acord que es plasma en un document de 17 pàgines. Destaca l'augment de la inversió en habitatge fins als 1.000 milions d'euros (els pressupostos inicialment preveien 749 milions d'euros), la reducció de l’IRPF per a les rendes més baixes, l'increment de 80 milions per a salut mental o els 50 milions per al dentista públic. També en l'àmbit de la salut, han acordat que el Govern destinarà 160 milions per recuperar l'activitat assistencial no relacionada amb l'atenció a la covid-19.

Així mateix l'acord preveu nous impostos mediambientals i també sobre aliments "ultraprocessats". El mateix document estableix que una comissió de seguiment es reunirà com a mínim trimestralment per "avaluar l’execució dels acords". Sobre el projecte de Hard Rock, que els comuns rebutgen, els pressupostos aprovats inclouen una esmena que concreta i especifica que el Govern no posarà ni un sol euro tot i mantenir-se la partida de 120 milions.

A nivell polític, l'aprovació dels pressupostos gràcies als comuns corrobora un canvi en la geometria variable del Parlament. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va ser investit amb els vots de la CUP i el que s'ha anomenat "majoria independentista del 52%" però els primers pressupostos de la legislatura han tirat endavant gràcies als comuns, a canvi de l'aprovació també dels comptes a l'Ajuntament de Barcelona. I això ha aixecat crítiques del soci de Govern, JxCat, que veu tocada la majoria independentista de la investidura. També caldrà veure com queda la relació entre el Govern i la CUP. Aragonès insisteix que els anticapitalistes són els "socis preferents" de la legislatura.

En acabar el debat dels pressupostos d'aquest dijous, el conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró, ha celebrat que s'aprovin els pressupostos de la Generalitat per l'any 2022, tot i que ha lamentat el 'no' de la CUP. "A aquests comptes els ha faltat la peça del 52%", ha dit Giró, fent referència a la majorista independentista al Parlament. Malgrat tot, el conseller ha emplaçat a la formació anticapitalista a treballar junts pels comptes del 2023, que es començaran a negociar a partir del juliol de l'any vinent. "Espero que llavors sí que ens posem d'acord", ha expressat. Per altra banda, Giró, ha defensat novament els comptes, tot i que ha lamentat la falta de sobirania del país, afirmant que el govern espanyol està "en mans dels jutges".