Mor als 90 anys l'arquebisbe sud-africà Desmond Tutu, figura clau en la lluita contra l'Apartheid

L’arquebisbe emèrit de Sud-àfrica i premi Nobel de la Pau, Desmond Tutu, un dels grans símbols de la lluita contra l’Apartheid, ha mort aquest diumenge als 90 anys d’edat a Ciutat del Cap, segons ha anunciat el Govern sud-africà.

L’anunci de la seua mort ha estat realitzat pel president sud-africà, Cyril Ramaphosa, que ha descrit la seua mort com "un altre episodi de dol nacional durant l’adios a una generació que ens va entregar una Sud-àfrica alliberada", en el comunicat oficial recollit per News24.

Tutu havia estat hospitalitzat en diverses ocasions durant els últims anys per tractar infeccions associades amb el càncer de pròstata que va patir durant la dècada dels 90.

Finalment, Tutu va morir "en pau" durant la seua convalescència en el centre d’atenció mèdica per a pacients d’avançada edat Oasis, a Ciutat del Cap, segons ha confirmat per la seua part la doctora Ramphela Mamphele, presidenta interina de la fundació de l’arquebisbe, en una declaració en nom de la família Tutu, sense donar detalls sobre la causa de la mort.

El nom de Tutu està unit per importància al del gran líder de la lluita pels Drets Civils a Sud-àfrica, Nelson Mandela, units malgrat les seues diferències en la lluita contra l’Apartheid a Sudáfica; una política de segregació racial "per naturalesa dolenta, immoral i absolutament irreconciliable amb la paraula de Déu", va declarar en el seu dia el sacerdot anglicà, nascut el 1931 a Klerksdorp, en l’antiga república del Transvaal, durant el que es coneixia en aquell temps com la Unió Sud-Africana.

La seua figura va començar a cobrar extraordinària prominència a partir de 1978, com a director del Consejo Eclesiástico Sudafricano, punta de llança a la seua campanya contra la segregació. Sis anys després, Tutu rebria el Premi Nobel de la pau, abans de ser elegit com a arquebisbe de Ciutat del Cap el 1986, un dels anys més violents de l’era de l’Apartheid.

En aquells moments, Tutu va redoblar els seus esforços per aconseguir la imposició de sancions contra el Govern, va dirigir marxes de protesta i va utilitzar el seu púlpit per desafiar la repressió estatal. Amb la victòria de Nelson Mandela com a primer president de la República Sud-Africana el 1994, Tutu va assumir un nou paper com a president de la Comissió de Veritat i Reconciliació del país.

La comissió va investigar les atrocitats de l’Apartheid, i Tutu va passar a adoptar una funció unificadora entre blancs i negres del país, mentre va adoptar una postura crítica contra els successius governs de l’històric Congreso Nacional Africano, el partit de Mandela, al qual va criticar durant anys pels seus escàndols de corrupció, l’obstacle més gran per assolir la utopia de la "nació arc de Sant Martí" en la qual esperava que es convertís el país.

De 2007 a 2013, ja en els seus últims anys de vida pública, Tutu va presidir l’organització de Los Ancianos, un grup independent de veterans líders mundials que van treballar junts per la pau i els Drets Humans.