Un any de Brexit en el precipici

El primer any del Brexit, que es va materialitzar la mitjanit del 31 de desembre del 2020, es compleix amb el comerç deprimit entre els dos costats del canal de la Mànega, les relacions del Regne Unit i els seus veïns en les hores més baixes, i la mateixa incertesa que fa dotze mesos a Irlanda del Nord. Londres ha evitat els pitjors escenaris que s’anticipaven abans de la ruptura, en part perquè l’impacte de la pandèmia dificulta estimar els efectes directes del Brexit.Alhora, el controvertit Protocol per a Irlanda del Nord, la pedra angular de l’acord amb Brussel·les que va tardar anys a forjar-se, amenaça d’ensorrar-se amb menys d’un any de vida. El Regne Unit considera que està provocant massa problemes socioeconòmics a la regió, per la qual cosa exigeix renegociar-ne els termes amb urgència.Si en les pròximes setmanes la Unió Euroepa no s’avé a suavitzar els controls de mercaderies acordats, eliminar el paper dels tribunals europeus per dirimir disputes comercials i flexibilitzar les normes sobre subsidis estatals a Irlanda del Nord, el Govern britànic ha avançat que deixarà d’aplicar certes obligacions del protocol de manera unilateral.El Govern britànic aspirava a deixar a punt la negociació sobre el Protocol per a Irlanda del Nord en les últimes setmanes del mes de desembre, però després de nombroses rondes de contactes amb Brussel·les sense avanços significatius, va acceptar demorar la resolució del problema fins a principis d’aquest any 2022.El Protocol nord-irlandès porta incorporada una clàusula que permet a una de les parts desactivar les disposicions que consideri massa nocives.

Invocar-lo obriria un procés d’arbitratge bilateral, a més d’una profunda crisi política.Els experts anticipen que aquest escenari podria arribar a desencadenar una guerra comercial. A més, en les últimes setmanes s’ha especulat amb la possibilitat que la Unió Europea donés per anul·lat l’Acord de Comerç i Cooperació amb el Regne Unit, una decisió extrema amb què el Brexit tornaria a la casella zero i abocaria tots dos costats, una vegada més, a l’abisme d’una ruptura sense acord.Pel que fa a la política interna, la divisió entre els conservadors britànics agreuja la situació per al seu líder, Boris Johnson, que abans de ser primer ministre i, en plena campanya anti-UE, prometia una sèrie de beneficis per als britànics que no acaben d’arribar.

La celebració d’un altre referèndum a Escòcia espera una estratègiaEls comentaristes polítics escocesos no aconsegueixen deduir si la ministra principal d’Escòcia, Nicola Sturgeon, vol un referèndum d’independència al més aviat possible o prefereix esperar que el suport sigui tan clar per obtenir una victòria definitiva, i no córrer el risc d’una derrota com la que va tenir el 2014.

Si es repeteix el no, podria deixar la causa sobiranista en una situació tan precària com la que hi ha entre els independentistes del Quebec.La posició oficial de Sturgeon és que aquest exercici 2022 es prepari el terreny per fer la consulta l’any següent, el 2023, aprofitant la majoria absoluta de la seua formació, l’SNP, i dels verds per tirar endavant al Parlament escocès la legislació necessària per desafiar la capital Londres. Tanmateix, en els últims dos anys la Covid-19 li ha permès retardar una decisió i guanyar temps. La mateixa evolució de la pandèmia marcarà en gran manera si la proposta d’un referèndum tira endavant.