POLÍTICA ELECCIONS
Draghi i Berlusconi aspiren a la presidència d'Itàlia
El Parlament votarà a final de mes || Si no hi ha consens en el relleu es dissoldran les cambres i es convocaran eleccions
Els diputats i senadors italians estan cridats a elegir el 24 de gener el pròxim president del país, successor de Sergio Mattarella, en un escenari de malabarismes polítics en el qual cap partit compta amb una majoria suficient i la partida amenaça de derivar en un pols entre blocs. Així les coses, Matarella ja ha deixat clar que no vol seguir en el càrrec més enllà del 3 de febrer i els partits han ara de consensuar els seus candidats. El nom que més acord ha generat és el de Mario Draghi, actual primer ministre, que a final d’any es va definir com “un avi al servei de les institucions”.
Un altre nom en lliça, encara que amb menys força, és el del magnat Silvio Berlusconi, tres vegades primer ministre d’Itàlia, avalat pel centredreta que formen el seu partit, Forza Italia, i els ultradretans Lliga i Germans d’Itàlia. Per la seua part, el líder de l’extrema dreta, Matteo Salvini, ha plantejat una reunió amb altres partits per a la propera setmana, amb vistes a posar sobre la taula “almenys un mètode” si no hi ha cap candidat que susciti prou suports.D’aquesta manera, els partits estan immersos en la recerca del successor de Matarella, ja que sense consens i majoria parlamentària es dissoldrien les cambres i es convocarien eleccions, una cosa que beneficiaria l’extrema dreta, segons mostren els sondejos electorals dels últims mesos. En total, la designació del nou president recaurà en 1.009 persones –321 senadors, 630 diputats i 58 delegats regionals–, atès que no és una elecció directa dels ciutadans
Un avenç dels comicis afavoriria l’extrema dreta, segons els últims sondejos
En un altre ordre de coses, intel·lectuals i artistes italianes, liderades per l’escriptora Dacia Maraini, de 85 anys, van demanar en una crida al mitjans diumenge que s’elegeixi una dona.
Segons Maraini, l’elecció d’una presidenta seria “un gran acte de confiança i estima col·lectiva”. En aquest sentit, el nom de l’actual ministra de Justícia, Marta Cartabia, és un dels únics que han sonat en els últims dies.