Felip VI evita fer menció al seu pare i al conflicte català durant la Pasqua Militar

El rei Felip VI va arrancar ahir la seua agenda anual presidint al Palau Reial de Madrid la tradicional cerimònia de la Pasqua Militar oferint un discurs de baix perfil polític que es va centrar a posar en relleu les tasques realitzades per les Forces Armades aquest últim any. No va incloure cap menció a la “unitat d’Espanya”, una cosa a què sí que ha recorregut en anteriors ocasions, ni a una eventual tornada del seu pare, el rei emèrit Joan Carles I, a Espanya, una difícil qüestió que també va obviar en el seu discurs nadalenc. En un acte en el qual van ser presents la reina Letícia, el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, els ministres de Defensa i Interior, Margarita Robles i Fernando Grande-Marlaska, i la cúpula dels tres exèrcits, el monarca, abillat amb l’uniforme de capità general, va elogiar el treball dut a terme l’últim any pels diferents cossos de les Forces Armades en missions civils, com les realitzades davant de l’erupció del volcà de La Palma o la pandèmia.

El cap de l’Estat va expressar el seu “orgull” davant de “la voluntat, determinació i solidaritat” demostrades a La Palma, en el procés de vacunació i rastreig d’encomanats, en el temporal Filomena o en l’evacuació d’afganesos i va posar en relleu “la proximitat i l’exemplaritat” amb què actuen, “sempre des del mutu respecte, la lleialtat i la companyonia”. Com a reconeixement a aquesta tasca, el rei va reclamar per als uniformats, davant de Robles i Marlaska, “l’atenció que requereixen” i dotar-los dels millors mitjans per garantir la seua seguretat.En aquesta línia, Felip VI també va enaltir “la memòria i dignitat” de les víctimes d’ETA, moltes d’elles militars i de cossos policials, després de complir-se el desè aniversari del final de la violència de la banda terrorista.Durant la cerimònia, en la qual només van poder participar un terç dels convidats habituals a causa de les restriccions per la Covid, el monarca no va fer cap menció al conflicte català, una cosa sobre la qual sí que va passar de puntetes anys anteriors, ni a la polèmica que envolta el rei emèrit, que ha mostrat el seu desig de tornar a Espanya.

Sánchez arriba a l’equador del seu mandat amb Catalunya en segon pla

Avui es compleixen dos anys des que Pedro Sánchez va ser investit president del Govern espanyol i arriba ja a l’equador d’una legislatura que ha estat marcada pels indults als condemnats pel procés i la lluita contra la pandèmia i la crisi que aquesta ha generat.

Ara s’enfronta als dos anys que li resten amb deures pendents, com l’aprovació de la reforma laboral en el Congrés, on no compta encara amb els suports necessaris, o la reedició d’una taula de diàleg que podria quedar relegada per les eleccions a Castella i Lleó i, eventualment, a Andalusia. L’executiu ha aconseguit obtenir el suport d’ERC a lleis importants com els pressupostos a canvi de contrapartides com les quotes del català en la llei audiovisual o la concreció de la taula de diàleg, que s’havia de reunir a començaments del 2022. Però sembla que Pedro Sánchez prefereix deixar aquest tema en un segon pla per temor que aquesta reunió, a banda dels indults, consolidi encara més les opcions del PP en les eleccions a Castella i Lleó del proper 13 de febrer, una cosa que podria passar també a Andalusia, abans de les eleccions generals que tocaria celebrar el 2023.

Reivindicació a Barcelona sobre el paper que juga l’Exèrcit

L’inspector general de l’Exèrcit, Fernando Aznar Ladrón de Guevara, va reivindicar ahir en l’acte celebrat amb motiu de la Pasqua Militar al Palau de la Capitania General de Barcelona l’important paper que han desenvolupat les Forces Armades durant la pandèmia generada per la Covid-19 o altres desastres naturals com el temporal Filomena. Ladrón de Guevara també va recordar el vintè aniversari de l’acabament del servei militar obligatori assegurant que la societat “té un deute pendent” amb els “molts espanyols que van complir dignament les seues obligacions militars”. A l’acte van assistir, entre d’altres, la delegada del Govern espanyol a Catalunya, la lleidatana Teresa Cunillera.