LLENGÜES INSTITUCIONS
El gaèlic és oficial a la UE amb tan sols 200.000 parlants i el català, no
La Generalitat denuncia que l'Estat es nega a demanar que es reconegui || Els catalans no poden dirigir-se a les institucions europees en la seua llengua tot i ser cooficial
La presidenta de la Comissió Europea, l’alemanya Ursula von der Leyen, es dirigeix a l’Europarlament.
El gaèlic o irlandès ha començat el nou any convertit en una llengua oficial amb plenitud de drets a la Unió Europea. Aquest idioma, oficial a Irlanda juntament amb l’anglès, compta en l’actualitat amb 200.000 parlants habituals, molt per sota del nombre de persones que utilitzen el català, que malgrat atansar-se als 10 milions, encara no ha estat acceptat com una llengua oficial de treball dins del bloc comunitari, va recordar ahir TV3.
El gaèlic va obtenir aquest estatus l’any 2007, però fins ara no s’ha pogut posar en pràctica, ja que la UE assegurava que no comptava amb el personal necessari per poder fer traduccions, un fet que limitava la quantitat de documents que es podien transcriure a l’irlandès. Malgrat que el català és la tretzena llengua més parlada dins del bloc comunitari, ja que a banda de Catalunya es parla també en diverses zones de França i Itàlia, a part d’Andorra, i tot i estar reconeguda com a llengua de comunicació amb els ciutadans, igual que el gallec o el basc, no compta com una de les llengües oficials per dirigir-se als organismes de la UE.
Per adquirir aquesta condició hauria de ser reclamada per l’Estat espanyol, i això és una cosa que encara no ha succeït malgrat les peticions efectuades des de la Generalitat. Segons va denunciar la consellera d’Acció Exterior, Victòria Alsina, a la televisió pública, el ministeri d’Exteriors s’ha tancat en banda a encetar qualsevol mena de negociació per iniciar els tràmits per convertir el català en oficial. En aquest sentit, la consellera va assegurar que el gaèlic és llengua oficial a la UE perquè té un estat membre que protegeix els drets lingüístics dels seus parlants.
Per la seua part, Plataforma per la Llengua considera que aquesta situació va clarament en detriment dels drets dels ciutadans, ja que no poden dirigir-se en el seu idioma a les institucions europees.
Actualment, la UE reconeix com a oficials 24 llengües, de les quals una dotzena, com el maltès o l’irlandès, que ho són perquè així ho van demanar i van defensar els seus respectius estats, són només parlades per un nombre molt reduït de persones.
