PROTESTES TERRORISME
Manifestacions a Euskadi a favor dels presos d'ETA
Unes 200 marxes reclamen un canvi de política penitenciària || Tres víctimes de la banda recolzen els acostaments de reus
Al voltant de 200 manifestacions celebrades en diferents localitats d’Euskadi i Navarra van reclamar ahir el final de la política penitenciària d’excepció per als reclusos de la banda terrorista ETA i l’acostament de tots ells a presons basques, convocades per la xarxa ciutadana Sare. La marxa central, a Bilbao, va comptar amb la presència de representants de diferents partits i entitats independentistes catalans, que es van sumar als representants dels partits bascos EH Bildu i Elkarrekin Podem i dels sindicats ELA, LAB, UGT, CCOO, entre d’altres. Aquestes mobilitzacions descentralitzades van substituir la tradicional marxa que se celebra anualment a Bilbao després de Nadal en favor dels drets dels presos a causa de la situació sanitària.
Entre crits reclamant la tornada dels presos “a casa” i la ruptura de les presons, la marxa va estar encapçalada per familiars de presos d’ETA.Els actes de la jornada es van iniciar hores abans de les concentracions al Palau Euskalduna de Bilbao amb una taula redona en què van participar diverses víctimes de la banda armada com Rosa Lluch, filla de l’exministre socialista Ernest Lluch; Naiara Zamarreño, filla del regidor del PP Manuel Zamarreño o Robert Manrique, víctima de l’atemptat d’Hipercor. Els tres van mostrar el seu acord amb l’acostament dels presos de la banda terrorista a presons pròximes als seus llocs d’origen per ser un pas que permet la llei i van reclamar “reconeixement i justícia” per a totes les víctimes de la violència, també les causades pels GAL i per les Forces de Seguretat de l’Estat. En aquesta línia, els tres van carregar contra la “instrumentalització” que entenen que es fa de les víctimes d’ETA per part dels responsables polítics.A la taula també van participar el secretari general de Junts, Jordi Sànchez, que va reclamar el final de l’excepcionalitat per als etarres, i Carme Forcadell, que va afirmar que per solucionar “qualsevol conflicte polític és necessari fer polítiques de reconciliació”.