Itàlia busca nou cap d'estat

Les diferències en la majoria que sustenta el Govern de Mario Draghi, cada vegada més visibles, compliquen l’elecció d’un candidat de consens per ocupar la prefectura de l’Estat italià, amb els partits afilant les seues estratègies per a l’inici de la batalla al Parlament, el pròxim dia 24 de gener, un càrrec al qual també aspira l’incombustible Silvio Berlusconi. Draghi és el candidat amb més pes per substituir l’actual president de la República, Sergio Mattarella, però també és la “goma d’enganxar” que uneix l’Executiu i si abandona el timó en aquest moment, enmig del programa de reformes necessàries per aconseguir els milionaris fons europeus, Itàlia podria sortir-ne molt malparada.Les últimes discrepàncies, que van des de les mesures anti-Covid fins a l’energia nuclear, han deixat clar que l’heterogènia coalició governamental, formada per tots els partits polítics menys l’ultradretà Germans d’Itàlia, pot esquerdar-se en qualsevol moment. “La Lliga té la intenció de mantenir-se en el Govern, amb Mario Draghi al palau Chigi –seu de l’Executiu– per completar el treball”, han assegurat en les últimes hores fonts del partit ultradretà de Matteo Salvini després que saltessin les alarmes a l’últim Consell de Ministres, dimecres passat.En aquesta reunió, que va aprovar mesures discutides com la vacunació obligatòria per a majors de 50 anys o la tornada a l’educació presencial, la Lliga va arribar a amenaçar de deixar el Govern, segons els mitjans locals.

Salvini s’oposa taxativament a l’obligació de vacunar-se per a tothom, una mesura que vol Draghi des de fa mesos, mentre que l’exprimer ministre Enrico Letta, el secretari general de la principal formació progressista del país, el Partit Demòcrata (PD), l’ha demanat públicament.Al final, es va arribar a un acord, però Draghi va sortir “tocat” de la reunió, asseguren els experts, fins al punt que no va comparèixer per explicar unes mesures molt polèmiques entre la població, com la d’imposar multes de 100 euros als majors de cinquanta anys que no es vacunin: “Aquest és el preu de la nostra salut?”, s’han preguntat diversos infermers a les xarxes socials.Un total de 1.009 grans electors (630 diputats, 321 senadors i 58 representants regionals) elegiran el cap de l’estat.

La incertesa plana sobre l’Executiu del país

Els partits del Govern donen per fet que l’ultra Matteo Salvini abandonarà la coalició del Govern si Mario Draghi finalment se’n va al palau del Quirinal, la seu de la prefectura de l’Estat, mentre que des de fora d’Itàlia arriben missatges perquè el primer ministre es mantingui al càrrec que van des del president francès, Emmanuel Macron, fins a la banca d’inversió Goldman Sachs. Però les diferències al Govern estan col·locant en una difícil posició Draghi i Entico Letta, líder del progressista Partit Demòcrata, vol fer-lo president amb una complexa partida a la qual no tots donen suport al seu partit i per a la qual necessitaria una figura amb una amplíssima majoria difícil de trobar.

Els mitjans estudien els noms de tres ministres: Luigi Di Maio (Afers Exteriors), Dario Franceschini (Cultura) i Giancarlo Giorgetti (Desenvolupament Econòmic).“Draghi és un actiu important per a aquest país. Pot ser president de la República i del Consell [de Ministres]. Si es queda al palau Chigi, cal donar-li agilitat política i continuar la legislatura fins al 2023.

Ningú al Parlament vol acabar la legislatura”, ha assegurat per la seua banda Matteo Renzi, l’exprimer ministre i líder d’Itàlia Viva (IV), una escissió del Partit Demòcrata que pot ser decisiva a les votacions.

Un polític incombustible però president improbable

Per sortir elegit cap de l’estat en les tres primeres votacions es necessiten 673 dels 1.009 vots en lliça, però a partir de la quarta val amb una majoria simple de 505. A aquesta quarta votació s’aferra l’incombustible Silvio Berlusconi, un president improbable, però no descartable en la sempre sorprenent política italiana.El tres vegades exprimer ministre conservador “pot representar la unitat nacional.

Seria el millor garant per a Itàlia i per a Draghi”, assegura la seua “mà dreta” i coordinador de Forza Italia (FI), Antonio Tajani, per al qual “existeixen les condicions perquè sigui elegit”.A més dels vots conservadors, hi ha “els del grup mixt, que seran decisius. Després s’haurà de veure el que farà Renzi”, afegeix en al·lusió al líder de IV, que en els últims temps ha votat en més d’una ocasió amb el partit de Berlusconi i els seus aliats.Serà divendres vinent quan es reuneixen els líders de centredreta –Berlusconi, Salvini i Giorgia Meloni, de Germans d’Itàlia– per llançar (o no) la candidatura del Cavaliere, després de dies de silenci dels seus aliats.En aquest context, durant les últimes hores ha sortit a la llum un primer nom de l’ala conservadora més enllà de Berlusconi: el seu exministre d’Exteriores Franco Frattini.