Sánchez no vol “lligar-se” amb una data per a la taula de diàleg entre pressions d'ERC

El president del Govern central, Pedro Sánchez, va afirmar ahir que la reunió de la taula de diàleg amb Catalunya es farà, però no va fixar cap data per “no lligar-se”, ni es va comprometre que sigui aquest mes de gener, ja que segons va afirmar, la prioritat ara de l’Executiu és fer front a la pandèmia i la recuperació econòmica. En una entrevista a la Cadena Ser i al ser preguntat si els seus temps són els mateixos que els del president català, Pere Aragonès, va exclamar: “Jo espero que siguin els mateixos.” Però va insistir que, “com en tot, en la política hi ha coses” que es poden “condicionar i altres que no”. Va sostenir que la ciutadania a Catalunya i al conjunt d’Espanya estan anteposant com es gestionarà aquesta emergència d’òmicron, quan s’arribarà al pic i es comença a veure una corba de contagis en descens, si es garanteix la seguretat o no dels nens i nenes en la tornada al col·legi o què passa amb la incapacitat temporal i les baixes que hi ha a les oficines.

Segons Pedro Sánchez, ara s’està en això, però va afegir: “Honestament, crec que el Govern d’Espanya ha mostrat una predisposició a celebrar aquesta taula de diàleg.” Davant de la pregunta de si li posa una data aproximada, va insistir que “parlaran els equips” i no va voler donar una data al·legant que ja “es lliga”. Va recalcar que es produirà aquesta reunió i que al llarg d’aquest any es tindrà més d’una reunió, amb l’esperança que es puguin “aconseguir avanços”.La secretària general adjunta i portaveu d’ERC, Marta Vilalta, va respondre a les paraules de Sánchez demanant “constatar avanços” i que hi hagi un principi d’acord a la pròxima reunió de la taula de diàleg, més enllà de quan es produeixi aquesta trobada, encara que va defensar que sigui al més aviat possible. “No volem contribuir al joc de les dates”, va dir Vilalta, que va afirmar que l’important és que a la pròxima reunió de la taula de diàleg hi hagi concrecions i algun principi d’acord per evidenciar que la negociació avança.

Considera que el fet “que hi hagi concrecions i constatar avanços per veure que això és un camí que es va recorrent” és més important que la data de la reunió, encara que va insistir que espera que es reuneixi al més aviat possible.

El president de l’Executiu central anteposa la urgència de la lluita contra la Covid i la recuperació

Petició de Puigdemont perquè havia estat condecorat per la Fundación Villacisneros

En aquest context, la vicepresidenta de Junts i diputada al Parlament Elsa Artadi va criticar que el debat sobre la taula de diàleg se centri en el calendari i no en els continguts i en els suposats avanços que hi pugui haver en qüestions com el dret a l’autodeterminació i una llei d’amnistia. “Hi ha evidències acumulades que demostren que no hi ha un compromís del PSOE, del PSC ni del suposat Govern progressista que formen amb els comuns, de resoldre el conflicte polític. Una taula de diàleg sense reunions no és taula ni és diàleg”, va dir.

El jutge Llarena rebutja ser recusat en el cas Procés

El magistrat de la sala segona del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha presentat un informe en el qual rebutja la seua recusació com a instructor de la causa del procés després de la petició, entre d’altres, de l’expresident Carles Puigdemont arran que rebés un premi de la Fundación Villacisneros el novembre del 2021. Tant Puigdemont com els exconsellers Antoni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsatí van identificar aquesta fundació amb polítiques contràries als seus interessos. Llarena rebutja l’argument i recorda que ha rebut premis d’altres institucions, com la medalla al mèrit de la Guàrdia Urbana de Barcelona, que li va entregar el 2011 el llavors alcalde, Xavier Trias, quan era en aquella època alcalde de Girona pel mateix partit polític Puigdemont, i primer tinent d’alcalde de Barcelona, amb funcions a l’àrea de Seguretat, Joaquim Forn –un dels condemnats pel procés–.A l’informe, notificat aquest dilluns a les parts, el jutge ressalta la doctrina del tribunal sobre imparcialitat judicial, i subratlla que en aquesta matèria les “aparences” són importants, ja que el que està en joc és la confiança que els tribunals han d’inspirar als ciutadans en una societat democràtica.

Però afegeix que “això no significa que hagi de primar la subjectivitat d’una de les parts, de manera que per excloure el jutge predeterminat per la llei resulti suficient amb aixecar unes sospites que no resultin objectivament raonables”.

Demanen 9 anys de presó per una protesta de l’1-O

Un manifestant de les protestes de l’1-O s’en fronta a nou anys i tres mesos de presó en dos causes obertes per desordres públics, atemptat contra l’autoritat i delicte de lesions. En el primer judici, el 18 de gener, demanen per a Brian Bartés tres anys i tres mesos de presó arran de la manifestació al davant del Camp Nou, el desembre del 2019, i en un segon judici, el dia 12 de maig, el jove s’enfronta a una pena de sis anys per la protesta en contra del Consell de Ministres el 2018 a Barcelona.

Reguant reclama la nul·litat del procediment per no respondre a Vox

La defensa de la diputada de la CUP al Parlament Eulàlia Reguant ha demanat la nul·litat del procediment obert contra ella després que el Tribunal Suprem (TS) li notifiqués a finals de desembre l’obertura del judici oral per un delicte de desobediència greu per haver-se negat a respondre en qualitat de testimoni a les preguntes de Vox, que exercia l’acusació particular durant el judici de l’1-O. Exposa que “ni el Tribunal que ha formulat la instrucció ni la Fiscalia que ha formulat l’acusació no són competents en el cas” atesa la condició de diputada de Reguant, i per aquest motiu consideren que la instrucció hauria de començar de nou al Suprem i s’haurien de declarar nul·les totes les actuacions que s’han realitzat fins al moment. També al·lega que “no es pot sancionar dos vegades per la mateixa conducta”, tenint en compte que ja va ser multada pel cas.