Villarejo diu que hi va haver “un error greu” del CNI el 17-A “per donar un ensurt a Catalunya”

L’excomissari José Manuel Villarejo va afirmar ahir que l’atemptat de la Rambla de Barcelona i Cambrils del 17 d’agost del 2017 va ser “un error greu” del llavors director del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), Félix Sanz Roldán, que, segons va dir, “va calcular malament les conseqüències per donar un petit ensurt a Catalunya” els dies previs al referèndum de l’1-O. Segons Villarejo, ell va col·laborar després amb el servei d’intel·ligència per “intentar arreglar l’embolic” generat per “l’atemptat de l’imam de Ripoll”. Villarejo, que mai ha ocultat la seua enemistat amb Sanz Roldán, a qui sempre ha culpat de la seua situació, va fer aquesta revelació durant el segon dia del seu interrogatori al judici que se celebra a l’Audiència Nacional per tres peces de l’anomenat cas Tàndem.

Ja havia apuntat a la responsabilitat del CNI el 15 de gener del 2021, quan va declarar en un judici en el qual estava acusat de calúmnies contra Sanz Roldán. Va afirmar que una font “molt important” havia avisat d’un “possible risc” d’atemptat, però el CNI “va dir que no era fiable” perquè “havia treballat per a ells [l’imam de Ripoll], però en realitat era un espia marroquí”. Les afirmacions de Villarejo apuntalen les informacions sobre la vinculació del servei d’intel·ligència espanyol amb els atacs –que van deixar 16 morts i 140 ferits–, malgrat que aquesta trama no es va investigar durant el judici que va acabar a inicis del 2021, en què, malgrat les peticions de les acusacions, el comissari no va testificar.

Després de conèixer-se les declaracions, set partits amb representació al Congrés –entre els quals Junts, ERC, la CUP i el PDeCAT– van registrar una petició per crear una comissió d’investigació sobre els atemptats. Consideren que aquestes afirmacions són una acusació de col·laboració del CNI amb cèl·lules jihadistes, i buscaran conèixer la connexió de l’imam de Ripoll amb la intel·ligència, així com la “retribució, si és que n’hi va haver, la durada i l’objectiu d’aquesta relació”.El president del Govern, Pere Aragonès, estudia emprendre accions legals. “Si les paraules de Villarejo són certes, són necessàries explicacions ja.

Coneixem bé com funcionen les clavegueres de l’Estat, per això exigim que s’investigui per aclarir la veritat”, va subratllar. Ha demanat als serveis jurídics de la Generalitat que estudiïn aquestes declaracions i les “accions legals pertinents que es puguin emprendre”. “Per la veritat.

Per les víctimes, pels catalans i catalanes i per tots els que som al costat de la pau i la democràcia”, va concloure el president de la Generalitat.La presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha encarregat també als serveis jurídics de la Cambra catalana que preparin una denúncia a la Fiscalia perquè és “absolutament imprescindible saber la veritat”.El que va ser conseller de Presidència durant l’atemptat, Jordi Turull, va preguntar amb retòrica si es tracta de “terrorisme d’Estat”, i va lamentar que, per a les Corts, “el primer és la unitat i després la veritat”.També l’alcalde de Ripoll, Jordi Munell, va exigir que “es convoqui de nou la comissió d’investigació sense el bloqueig dels partits” per poder saber tot el que va passar entorn dels atemptats.

El pare del petit Xavi reclama suports per poder saber la veritat

El pare d’un nen de tres anys lligat a Llimiana i assassinat a l’atemptat terrorista del 17-A a la Rambla de Barcelona va agrair ahir a través de les xarxes socials que José Manuel Villarejo revelés les connexions entre el CNI i l’“artífex” de l’atac, l’imam de Ripoll. “Gràcies, comissari Villarejo”, va dir Francisco Javier Martínez en una publicació a les xarxes acompanyada d’una foto del petit Xavi.

A través del portal de recollida de firmes Change.org, demana el suport de la ciutadania perquè el Congrés obri una investigació sobre els atacs. “Des d’aleshores no he parat de lluitar per conèixer la veritat”, declara en una carta adjunta a la petició. “Però per més que ho hem sol·licitat, la classe política ha rebutjat aquesta possibilitat”, sentencia.