POLÍTICA CATALANA
ERC no descarta desobeir si el diàleg no funciona
La militància aprovarà el nou full de ruta del grup || Cunillera advoca per un nou Estatut per solucionar el conflicte polític
Diàleg i diàleg, però sense renunciar a altres vies “alternatives”, és l’estratègia d’ERC per solucionar el conflicte polític a Catalunya, segons el full de ruta que el partit planteja per a la seua conferència nacional del març i en el qual es contempla la “desobediència” en cas que la taula de negociació fracassi. La militància del partit pot accedir des d’ahir a la ponència política, sota el nom Escrivim el futur republicà, que ara se sotmetrà a un període d’esmenes i debats territorials i sectorials, fins a arribar al plenari del març. Una ponència que reafirma i “actualitza” el full de ruta del partit, mantenint la seua aposta sense fissures per la via del diàleg.
“La millor confrontació democràtica és la taula de negociació”, va afirmar ahir l’exconseller Raül Romeva, ara vicesecretari general de prospectiva i Agenda 2030 del grup, que, va afirmar, “no renúncia a cap eina”.No obstant, el text matisa que el grup “no és ingenu” i que ha d’estar preparat per si “la negociació no dona els resultats esperats”, per la qual cosa advoca per construir “alternatives democràtiques per afrontar l’embat democràtic”.D’altra banda, la secretària general adjunta d’ERC, Marta Vilalta, va lamentar el “xantatge” del Govern central sobre la proposta de la reforma laboral, que els republicans consideren “decebedora”. “Ens trobem un govern que no vol negociar, no vol moure ni una coma i veten qualsevol possibilitat de millora del text. No és que estiguem instal·lats en el no: qui no es mou és el Govern” espanyol, va assegurar.Al seu torn, la fins ara delegada del Govern de l’Estat a Catalunya, Teresa Cunillera, va reiterar que el context polític a Catalunya ha millorat des que va assumir el càrrec el 2018 i va demanar “administrar la impaciència” davant del fet que no s’hagi fixat encara una nova cita per a la taula entre governs.
A més, va plantejar que la creació d’un nou Estatut i un nou sistema de finançament posarien “les bases” a la resolució del conflicte polític a Catalunya.