El Suprem rebutja tots els recursos contra els indults del 'procés'
Els presos del procés sortint de la presó.
El Suprem ha rebutjat tots els recursos, particulars i dels partits, contra els indults als líders independentistes catalans a la presó, en estimar la falta de legitimació activa al·legada per l’Advocacia de l’Estat. La Secció Cinquena de la Sala Contenciosa Administrativa de l’alt tribunal ha avançat aquest dijous el fallo de les interlocutòries, el contingut de les quals es coneixerà en els propers dies, després de deliberar les al·legacions prèvies formulades per l’Advocacia de l’Estat.
Així, la Sala ha decidit per majoria estimar la falta de legitimació activa plantejada per l’Advocacia en els set recursos contra els nou indults dels líders independentistes, que sumen prop de 60 recursos, ja que gairebé tots els recurrents tenen un procediment obert amb nou expedients. Fonts jurídiques han explicat a l'agència Efe que la conseqüència d’aquesta decisió serà la inadmissió una vegada les resolucions siguin fermes, ja que contra les interlocutòries que dicti la sala cap recurs de súplica davant del mateix tribunal.
A falta de conèixer el contingut de les interlocutòries, la sala considera que cap dels recurrents estava legitimat per oposar-se a la mesura de gràcia concedida per l’Executiu de Pedro Sánchez, la qual cosa suposa que no entrarà a resoldre el fons de l’assumpte, afegeixen les fonts. La legitimació activa per recórrer els indults era el principal escull a superar en la majoria dels recursos abans d’entrar en el fons, perquè només poden anar al Suprem els qui acreditin ésser perjudicats directes per la posada en llibertat dels presos.
La legitimació es podia al·legar per l’Advocacia a l’inici del termini de contestació a la demanda en les "al·legacions prèvies" i a partir d’aquí el Suprem podia abordar-lo quan ho veiés oportú o resoldre'l quan s'abordi el fons de l’assumpte, és a dir, que es deixés per a la sentència, la qual cosa no ha estat el cas. Entre els recurrents figuren organitzacions com Convivencia Cívica Catalana i Pro Patrimonium Sijena i Jerusalén; partits com Vox i el PP; i particulars –tots ells polítics– que sostenen que van resultar perjudicats pel "procés". Així, un recurs l’encapçalen a títol individual la líder de Ciutadans, Inés Arrimadas; l’actual portaveu a Catalunya, Carlos Carrizosa, i José María Espejo, tot ells diputats del Parlament el 2017; un altre és el presentat per Enric Millo, el que fos delegat del Govern espanyol a Catalunya durant el "procés". El setè recurs és el dels parlamentaris del PP al Parlament de 2017 Alejandro Fernández, Andrea Levy, Santi Rodríguez, Juan Milián, i Lorena Roldán, llavors a les files de Ciutadans.
