La Junta Electoral ordena al Parlament que retiri l'acta al diputat lleidatà Pau Juvillà

La Junta Electoral Central (JEC) va ordenar ahir la retirada de l’acta al diputat de la CUP per Lleida, Pau Juvillà, condemnat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), encara sense sentència ferma, a sis mesos d’inhabilitació per desobediència al negar-se a retirar els llaços grocs del seu despatx de la Paeria quan n’era regidor, així com que el seu lloc al Parlament l’ocupi el següent candidat de la llista dels cupaires. Tot això malgrat que la Cambra catalana va al·legar fa uns dies que no veia motius perquè perdés l’escó. En el seu escrit, la JEC considera que “és procedent declarar que es presenta la causa d’inelegibilitat sobrevinguda per haver estat condemnat a pena de multa i inhabilitació especial per a l’exercici de càrrecs públics electius i funcions de govern i administració”, per un “delicte de desobediència, encara que la sentència no sigui ferma”.

Així mateix afirma que està legitimat per dur a terme aquesta acció davant de l’actitud del Parlament. L’òrgan actua d’aquesta forma en la direcció que li reclamaven els escrits presentats per Vox, Cs i PPC, que sol·licitaven que se li retirés la credencial. La decisió de la Junta és ferma en la via administrativa, però pot haver-hi recurs contencios administratiu davant del Tribunal Suprem.

Quan es va produir la condemna, es va obrir el debat al Parlament sobre si Juvillà pot conservar l’escó mentre el Suprem no s’hi pronunciï, una cosa per la qual ja es va inclinar Borràs, que ara haurà de decidir si acata l’acord de la Junta Electoral Central. De fet, el ple del Parlament va aprovar el 17 de desembre un dictamen perquè Juvillà mantingués el seu escó mentre no hi hagués sentència ferma del Suprem, una votació que va comptar amb el suport de JxCat, ERC, PSC, comuns i CUP. A aquest acord és al que ahir van apel·lar els anticapitalistes per demanar la Cambra catalana que no complís aquesta ordre i que es preservés la sobirania parlamentària davant del que consideren una “ingerència” d’un òrgan no competent.

En aquest sentit, Borràs va mantenir ahir que protegirà els seus drets. La resposta de l’afectat va arribar amb una frase de Salvador Seguí: “No hi ha cap fet transcendental en la vida humana que hagi estat creació d’un sol home o casta, ni que s’hagi realitzat en la primera temptativa.” A la notícia també van reaccionar diversos polítics independentistes que van mostrar el seu rebuig. El president Aragonès va criticar que la JEC “només persegueixi llibertats i els drets polítics més fonamentals”.

El Suprem rebutja els recursos contra els indults del procés per la falta de legitimació dels partits

El Tribunal Suprem ha rebutjat tots els recursos, particulars i dels partits, presentats contra els indults concedits pel Govern central als líders del procés condemnats a presó per l’1-O. La secció cinquena de la sala contenciosa administrativa de l’Alt Tribunal va prendre aquesta decisió per majoria, encara que no per unanimitat, a l’estimar la falta de legitimació activa al·legada per l’Advocacia de l’Estat. La conseqüència previsible d’aquesta decisió serà la inadmissió dels recursos presentats, malgrat que els representants de les formacions polítiques encara tindran disponible l’opció de presentar un recurs de súplica, segons van assenyalar fonts jurídiques.A falta de conèixer el contingut de les interlocutòries, que es faran públics en els propers dies, la Sala considera que cap dels recurrents no estava legitimat per oposar-se a la mesura de gràcia concedida per l’Executiu de Pedro Sánchez, la qual cosa suposa que no entrarà a resoldre el fons de l’assumpte.

La legitimació activa per recórrer els indults era el principal escull a superar en la majoria dels recursos abans d’entrar en el fons, perquè només poden anar al Suprem els qui acreditin ser perjudicats directes per la posada en llibertat dels presos. Entre els recurrents figuren organitzacions com Convivència Cívica Catalana o Pro Patrimonium Sijena; partits com Vox i el PP; i particulars, tots ells polítics, com la líder de Cs, Inés Arrimadas, o Enric Millo, el que va ser delegat del Govern espanyol a Catalunya durant l’1-O. Tots ells afirmen que van resultar perjudicats pel procés.En un altre ordre de coses, el Tribunal General de la UE celebra avui una vista judicial pel recurs dels eurodiputats de Junts, Carles Puigdemont i Toni Comín, contra el veto inicial del Parlament Europeu a reconèixer el seu escó el 2019.

Encara que ambdós van ser reconeguts posteriorment arran de la sentència pel cas del líder d’ERC Oriol Junqueras, van mantenir el recurs per denunciar que es van vulnerar els seus drets polítics.

El TSJC assumeix la causa contra Natàlia Garriga

El Tribunal Superior de Justicia de Catalunya (TSJC) investigarà la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, per malversació i desobediència per la seua suposada participació en l’organització de l’1-O. D’altra banda, la causa, que ja prové del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona i que s’ha negat a arxivar, s’acumularà en la ja oberta contra els diputats d’ERC Josep Lluís Salvadó i Josep Maria Jové.

Acusen Joana Ortega d’eludir la seua inhabilitació

La Fiscalia demana una multa de 30.000 euros per a l’exvicepresidenta de la Generalitat Joana Ortega, a la qual acusa d’haver eludit la condemna d’inhabilitació que se li va imposar per organitzar la consulta del 9-N quan va exercir com a assessora del departament d’Empresa, entre maig i octubre de 2019. Ortega defensa que no va incomplir la inhabilitació perquè com a assessora no tenia funcions al Govern.